T'imagino

Hi va haver un temps en el que vivia al costat d’un camp de futbol. Les tardes de diumenge podia veure les encontres que disputaven voluntariosos equips de Regional Preferent. Un edifici més alt m’impedia veure la meitat de l’estadi; vaig haver d’inventar molts gols, arriscats avançaments per la banda i memorables parades.

Més tard em vaig traslladar a un bloc proper a l’estació: des del seu balcó podia veure els vagons posats a les vies. Un pavelló industrial m’ocultava les andanes dels trens de llarg recorregut; intuïa pressuts viatgers, emocionats comiats, gestos passionals i continguts.

Vaig venir després a viure a aquest apartament fronter al teu. Diàriament et puc veure passejar per la casa; llegir al menjador, traginar a la cuina. Una torre d’oficines m’oculta la teva cambra; t’imagino...

En fi.

per Aster Navas | traducció: Adolfo Martín



← Torna a l’hemeroteca