Un any de Plataforma

Salvem Can Fàbregas i Caralt | Mataró

La Plataforma Salvem Can Fàbregas i de Caralt es va constituir el mes de gener de l'any 2007 per tal de preservar la integritat de la primera farinera industrial de Mataró davant les amenaces d'enderroc propiciades per la intenció de l'Ajuntament de Mataró d'ubicar-hi un centre comercial.

Durant un any hem dut a terme una intensa campanya informativa  de sensibilització popular i de reunions amb les institucions amb competència en el tema: l'Alcaldia i la regiduria d'urbanisme de Mataró, els Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, representants dels partits polítics a l'Ajuntament de Mataró i  mataronins al Parlament de Catalunya, i representants dels sectors econòmics de la ciutat. A més, hem presentat la problemàtica a nivell nacional, amb les plataformes Salvem les adoberies, Plataforma Salvem Can Ricart i les 3xemeneies; internacional, en un congrés celebrat a Flandes; i hem tramès tota la informació al Síndic de Greuges de la Generalitat de Catalunya. També s'ha creat des de l'inici una pàgina web amb una documentació exhaustiva sobre la problemàtica i la seva evolució dia a dia.



Com a resultat de totes aquestes gestions hem pogut observar com l'Ajuntament de Mataró ha modificat les seves posicions inicials. Així, després de desestimar l'enderroc per la manca de legalitat de la votació de descatalogació al Consell del Patrimoni, en un moment determinat proposà el trasllat de la fàbrica uns cinquanta metres en direcció al carrer de Sant Benet. Posteriorment l'Ajuntament elaborà una nova proposta segons la qual es traslladarien alguns elements significatius de l'edifici a un nova construcció que s'hauria d'ubicar l'altra banda del carrer Biada cantonada amb el carrer Tetuan. Finalment, la darrera proposta ha estat el mal anomenat trasllat íntegre -recolzat en una forçada interpretació de la llei-  elaborada pel  Director General del Patrimoni.

- La Plataforma considera que la proposta de trasllat plantejada per l'Ajuntament és inadmissible perquè un edifici d'aquestes característiques és altament improbable que no es malmeti en una gran part. Continuem defensant que els edificis tenen valor per la seva permanència en el seu lloc d'origen, encara que sigui canviant-ne els usos originaris.

- A Mataró tenim experiència molt concreta en el tema de trasllats de béns catalogats. L'antic edifici de l'Ateneu es va enderrocar amb la promesa de reutilitzar els vells carreus, que fins i tot varen ser numerats. Però, a l'hora de reconstruir-lo, aquests foren oblidats i es feren rèpliques en plaques de pedra pintades per donar la pàtina d'antiguitat. En un altre cas, el de la façana de ceràmica modernista de la impremta Vilà, els propietaris aconseguiren autorització de fer obres sota el compromís de salvar les ceràmiques que estaven catalogades. Però aquestes foren trossejades amb l'excusa que no es podien desprendre de la façana i mai més es varen restutuir, i ningú els exigí responsabilitats per aquests fets.

- La proposta de trossejar i traslladar Fàbregas i de Caralt implica la pèrdua dels seus valors històrics. La reconstrucció es limitarà a relligar entre sí trossos de la paret originària serrada en plafons que, quan s'hagin de tornar a muntar, necessitaran unes noves estructures i uns materials que res tindran a veure amb el sistema constructiu de l'edifici original, esdevenint una escenografia d'edifici industrial.

- Amb el mateix convenciment que ara fa un any afirmem que el patrimoni industrial de la ciutat és una altra forma de memòria històrica materialitzada en els vells edificis que han estat un referent per a generacions de mataronins i mataronines. La preservació és un dret dels ciutadans i un deure de les institucions públiques. Si el gestor que ha de vetllar pel seu manteniment n'és el primer destructor, com podrà imposar la seva salvaguarda? En quin estat d'indefensió quedarem si es generalitza la pràctica d'aquest tipus d'actuacions?

← Torna a l’hemeroteca