Plataforma Salvem la Vall de la Riera | Pineda de Mar
- La plataforma entén que la construcció d’una nova carretera, per tal de
no tocar l’actual règim injust d’explotació de l’autopista, és una
mesura desencertada que malbarata el consum de territori; més encara en
una comarca amb serioses limitacions d’espai i amb uns nivells de
saturació física preocupants. Lluny de solucionar problemes tendeix a
perpetuar-los. - Desvincular la mobilitat de les polítiques urbanístiques i d’ordenació de territori és un greu error. No es poden posar sobre la taula la construcció de noves carreteres i, a la vegada, promoure creixements urbanístics intensos i difusos tal i com estan duent a terme diversos municipis de la comarca. N’és un exemple Pineda amb el Pla Parcial 1 (PP1). Això sense perdre de vista l’important paper que ha de jugar el transport públic.
Plataforma Salvem la Vall de la Riera | Pineda de Mar
- La plataforma entén que la construcció d’una nova carretera, per tal de
no tocar l’actual règim injust d’explotació de l’autopista, és una
mesura desencertada que malbarata el consum de territori; més encara en
una comarca amb serioses limitacions d’espai i amb uns nivells de
saturació física preocupants. Lluny de solucionar problemes tendeix a
perpetuar-los. - Desvincular
la mobilitat de les polítiques urbanístiques i d’ordenació de territori
és un greu error. No es poden posar sobre la taula la construcció de
noves carreteres i, a la vegada, promoure creixements urbanístics
intensos i difusos tal i com estan duent a terme diversos municipis de
la comarca. N’és un exemple Pineda amb el Pla Parcial 1 (PP1). Això
sense perdre de vista l’important paper que ha de jugar el transport
públic. - La construcció d’una nova carretera tindrà unes conseqüències
territorials, ambientals i paisatgístiques especialment nefastes per
Pineda de Mar. El nostre municipi és l’únic de tot el Maresme on la
carretera, a més de construir-se, se separa de l’autopista i travessa,
en diagonal, el paratge de la Vall de la Riera de Pineda fins empalmar
amb l’actual N-II, sota el turó de Gràcia. Això suposarà una greu
alteració per a la vall, des del punt de vista ambiental, patrimonial,
agrari i paisatgístic. Per altra banda deixa seriosament tocada la
possibilitat que la vall de la riera sigui un dels principals
connectors biològics i paisatgístics entre el Montnegre i el litoral. - La construcció d’una nova carretera com la descrita obre les portes a
que el municipi de Pineda s’apropi, perillosament, als nivells de
saturació territorial i urbanística propis d’algunes poblacions del
Baix Maresme. - Contràriament al que ha insinuat l’alcalde de Pineda, denunciem que la
supressió de la N-II al seu traçat actual no pot justificar, de cap
manera, la ubicació de nous equipaments per sobre la carretera, ja que
representaria la primera passa per iniciar la urbanització de la vall.
Això quan està en cartera la construcció de 1.500 habitatges al PP1 a
part d’altres actuacions urbanístiques menors com el PP3, el PP7 i
diverses unitats d’actuació. D’acord amb el que s’acaba de dir ens
preguntem: quins efectes pot tenir sobre la mobilitat futura tot aquest
conjunt d’operacions? - Demanem, per enèssima vegada, que l’ajuntament procedeixi a la
declaració de la integritat de la vall de la riera com a SÒL NO
URBANITZABLE i que iniciï el procediment perquè sigui incorporada al
sistema d’espais protegits del Pla Director Urbanístic del Sistema
Costaner. - Cal recordar que l’Agenda 21 aprovada per l’ajuntament (CIU+PSC+ERC),
l’abril de 2005, recull com a prioritària la total desclassificació
urbanística de la vall. Per tant, demanem que s’actui, políticament,
d’acord amb la seva aprovació i que s’executi la desclassificació sense
més tardança. - Cal recordar que l’ajuntament de Pineda va signar, fa 6 anys, la Carta
d’Aalborg per la qual es compromet a implementar, de manera
progressiva, polítiques de sostenibilitat. Edificar tota la façana
marítima amb prop de 2.000 habitatges, deixar les portes obertes perquè
s’urbanitzi el rerapaís i donar el vist-i-plau a una nova carretera
d’aquestes característiques no tenen res a veure amb la sostenibilitat.
