En Carlitos encara creia en el Reis però -es clar- no hi confiava. Si no, no hagués fet el que féu; si en Carlitos hagués confiat en els Reis d'Orient no hauria segrestat al Nen Jesús.
Al pessebre, Sant Josep tenia les mans aixecades cap al cel com demanant una explicació i la Verge mirava, desolada i meditabunda, el pessebre buit.
Tornareu a veure el Nen si en Melcior em porta la Wii -deia el missatge d'atabalada cal·ligrafia que trobaren sota la mula.
El Naixement cada cop estava més esvalotat. Els pastors i la bugadera s'aproparen al portal per interessar-se per l'esdeveniment; convocaren una concentració silenciosa vora el riu i tornaren dòcilment als seus llocs. El centurió romà pentinà amb un parell de legionaris molsa i cartró pedra sense cap resultat. Melcior buscà inútilment a les seves alforges l'andròmina que demanava aquell mocós.
Acomiadeu-vos del marrec si truqueu a la policia -acabava la nota.
Varen deixar la Wii vora les sabates.
No van poder dormir en tota la nit: no les tenien totes de que en Carlitos complís la seva promesa.
En fi.
per Aster Navas | traducció: Adolfo Martín