Maria Consol Fors Vilaseca
Avui, al migdia, he anat al meu col·legi electoral a exercir el dret de vot. Quan hi he arribat, la concurrència era molt animada i he esperat el torn, per deixar el meu vot a l’urna.
Tothom anava complint els passos de lliurar el seu document d’identificació, per poder deixar constància dels seus pensaments. Quan ja m’ha tocat a mi, he pogut comprovar que molts ciutadans, havien acudit molt aviat doncs, les urnes eren molt plenes. Aquell detall, m’ ha resultat molt significatiu. Semblava que la gent tenia pressa per votar i la seriositat imperava en el recinte.
El núvols anaven tapant un sol, que lluitava per a fer-se pas i donar la claredat que, tal vegada, en un dia com avui ens hi manca. En sortir, veia cares somrients i tot anat saludant a diferents coneguts, he marxat per a anar fer una passejada amb la família.
Bé, ja hem votat. Ara hem d’esperar que les urnes parlin. Les fitxes estan damunt la taula i tots els colors es repartiran segons la ciutadania hagi escollit. Tot hom i tenim veu i vot en aquesta jugada, i mai millor dit.
Els col·legis tancaran a les 20,- hores i començarà la cursa delirant de recontes i esperances.
Esperem que els núvols negres de la nit, no ho siguin per aquest demà que ens espera.
Promeses electorals, estan latents en l’aire i tal com es sol dir, de les 20 que se’n conten al menys que en entri una.