Maria Consol Fors Vilaseca

Avui, al
migdia, he anat al meu col·legi electoral a exercir el dret de vot. Quan hi he
arribat, la concurrència era molt animada i he esperat el torn, per deixar el
meu vot a l’urna.

Tothom anava
complint els passos de lliurar el seu document d’identificació, per poder
deixar constància dels seus pensaments. Quan ja m’ha tocat a mi, he pogut
comprovar que molts ciutadans, havien acudit molt aviat doncs, les urnes eren
molt plenes. Aquell detall, m’ ha resultat molt significatiu. Semblava que la gent
tenia pressa per votar i la seriositat imperava en el recinte.

El núvols
anaven tapant un sol, que lluitava per a fer-se pas i donar la claredat  que, tal vegada, en un dia com avui ens hi
manca. En sortir, veia cares somrients i tot anat saludant a diferents
coneguts, he marxat per a anar fer una passejada amb la família.

Bé, ja hem
votat. Ara hem d’esperar que les urnes parlin. Les fitxes estan damunt la taula
i tots els colors es repartiran segons la ciutadania hagi escollit. Tot hom i
tenim veu i vot en aquesta jugada, i mai millor dit.

Els col·legis
tancaran a les 20,- hores i començarà la cursa delirant de recontes i
esperances.

Esperem que
els núvols negres de la nit, no ho siguin per aquest demà que ens espera. 

Promeses
electorals, estan latents en l’aire i tal com es sol dir, de les 20 que se’n
conten al menys que en entri una.