Després d’aconseguir un indiscutible èxit de
públic i crítica amb en el seu àlbum debut, SINTONÍA NUCLEAR, els Virülencs
tornen a llançar al mercat musical un nou treball amb el que esperen donar el
pas de banda revelació a grup consagrat.
MANUAL DEL PERFECTO CARDIACO ha gaudit d’una acurada producció; GUILLE MOSTAZA i JUANJO REIG, tots dos de KRAKOVIA, han desenvolupat aquesta tasca amb la seva habitual i reconeguda professionalitat. De manera conjunta, i encarregant-se de la gravació, ens trobem amb tot un veterà dins de la matèria: JORDI MORA. Dels seus recursos tècnics ja s’han beneficiat els discos d’artistes tan importants com els STANDSTILL o el mateix BUNBURY. Encara creus que manca algun ingredient més per a completar tant apetitós producte? Doncs el fet d’ometre el nom de DAVID KANO (CYCLE, KRAKOVIA...) com el de persona encarregada del mastering i les mescles extres seria un acte de malaptesa periodística.
Però parlem de lo realment substancial: les cançons. Deixant a banda els arreglaments i les feines de producció, el disc se’ns presenta com a un conjunt de temes pop dins la seva ramificació més techno. Continuant la línea del seu treball anterior, els nois de VIRÜS tornen a emprar la ciència-ficció com argument retòric de les seves històries. Les mateixes que envolten dins una base de guitarres, baixos, bateria i sintetitzadors; dotant-les de una ponderació musical elèctrica capaç de convertir les cançons en peces de ball amb disfressa de contes fantàstics.
Tot i això, aquest LP aconsegueix transmetre més força que frescor. La desimboltura i originalitat queden supeditades a les pròpies fonts de les que beuen. I es que el seu so recorda, cada cop més, al de formacions clàssiques de LA MOVIDA, com ara ZOMBIES, ALASKA Y LOS PEGAMOIDES o els primers RADIO FUTURA. Sense descuidar la seva assonància post-punk, la seva línea musical ha derivat en perpendicularitat sonora cap a cançons més lleugeres i rítmiques. I tot plegat sense perdre ni un mínim percentatge de la qualitat que caracteritza el so VIRÚS.
per Raül Ruiz