dimarts, 11 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Ca l’Arnau: la música que no sona o la quadratura del cercle

Bloc de Neus Serra | Finalista de la categoria Política als II Premi Blocs del Maresme

Aquesta setmana hem engegat el nou curs escolar. Hem tornat de cop a les corredisses, els canvis, les agendes escolars, les incerteses i la il·lusió de cada curs. Ha estat una setmana intensa, perquè no només comença l’escola, sino també un grapat d’activitats esportives i educatives. El cas és que no tots els nens i nenes de Malgrat han pogut retornar amb normalitat a fer algunes activitats extraescolars i educatives. A Ca l’Arnau la música ja no sona, els instruments no s’afinen i les parets no canten. No tenim escola de música municipal per una estranya conjunció d’elements.

Bloc de Neus Serra | Finalista de la categoria Política als II Premi Blocs del Maresme

Aquesta setmana hem engegat el nou curs escolar. Hem tornat de cop a les corredisses, els canvis, les agendes escolars, les incerteses i la il·lusió de cada curs. Ha estat una setmana intensa, perquè no només comença l’escola, sino també un grapat d’activitats esportives i educatives.

El cas és que no tots els nens i nenes de Malgrat han pogut retornar amb normalitat a fer algunes activitats extraescolars i educatives. A Ca l’Arnau la música ja no sona, els instruments no s’afinen i les parets no canten. No tenim escola de música municipal per una estranya conjunció d’elements.

Diuen els savis que la música, com la paraula, neix del silenci i si parlem de Ca l’Arnau el silenci no pot ser més fosc ni més llarg. Cal fer un ràpid repàs mental per tot allò que s’ha dit, i per tot allò que no s’ha dit sobre el final de l’escola de música municipal. Ara per ara, tinc clar que bàsicament no s’han dit moltes coses. Sobretot, no s’ha dit el que s’amaga darrera una decisió que va semblar precipitada i que ningú va entendre. Que s’amaga darrera una gestió que a qualsevol altre poble hauría suposat la dimissió immediata del responsable de tant desgavell. Però és clar, som a Malgrat. El regne de les coses impensables, el poble on governa la prepotència, el nepotisme, la negligència i el qui dia passa any empeny en la més absoluta impunitat.

Quan al ple del mes de maig, l’oposició va portar a debat una moció per instar a la continuïtat del servei amb l’objectiu de tenir un temps suficient per redactar un nou plec de condicions o estudiar alternatives, ja va quedar clar que no hi havia massa voluntat al govern. (Quan dic govern vull dir PSC, perquè el PP ja tenim clar que no hi pinta gran cosa. Només així es pot entendre que la Sra. Alcaldessa digui el que va dir sobre l’anterior regidor del PP, i la seva socia no vagi patir un còlic. -Va dona!, que no ho he dit de cor!. Ara no ens posarem "tiquismiquis", oi?- li va dir la "jefa", i ella, obedient, va aixecar el dit). Tot i així, és va agafar el compromís de mantenir l’escola un curs més. Amb la primera calor, però, el compromís es va desfer com un gelat al sol, i sense més es va donar per tancat el servei. Sense avisar als pares, sense avisar a l’oposició. Com sempre, tirant pel dret i atropellant a les persones.

Finalment, tot ha estat un engany. Les coses van agafant forma. Ja fa temps que notem que quan la regidora Sra. Aubanell parla del tema envermelleix de cop. Lógic. No n’hi ha per menys. Els arguments donats han estat molt fluixos i estranys des del principi. Ens ha amagat les veritables raons. Tot ha estat parlar de diners i de déficit. Com si alguna vegada el servei hagués aportat beneficis. Està molt bé saber gestionar els diners públics i mirar per l’interès general, però en tot cas fem-ho a tots els serveis i a tots les despeses, oi?. Senyors meus, dona la impressió que el déficit l’han descobert de cop. A voltes ha donat la impressió que els responsables volien descarregar la seva responsabilitat llençant insinuacions i acusacions a una banda i altra. Ara veurem si el que han previst fer amb Ca l’Arnau és molt rentable.

El que queda clar és que aquest govern no coneix la paraula transparència. Després dels canvis urbanístics per sorpresa a la "superfinca" de quatre eixerits, ara tornem a les mitges veritats. Tot es fa sense la mínima transparència informativa i democràtica. D’aquí a poc temps ho podrem constatar. D’aquí a poc veurem el que s’ha cuinat mentre ens feien promeses de mantenir el servei. Es posarà de manifest el motiu de tanta prepotència. És lamentable el tarannà d’aquest govern. El consens des del diàleg, permet trobar solucions comunes als problemes, i quan realment el problema és el cost econòmic i el manteniment d’un servei tothom està disposat a parlar-ne. El que passa que alguns han arribat a un punt que confonen clarament el tenir una majoria de vots amb el consens. Es creuen amb el dret de fer i desfer passant per damunt dels ciutadans i les famílies que han dipositat la confiança en un servei municipal. Ja veurem que en pensa la gent de Malgrat de tot plegat.

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris