dimecres, 28 de d’octubre de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Carlos Latre

“Sempre imito des del respecte”

Aquest humorista, nascut a Castellò de la Plana el 30 de gener de 1979, es va fer famós gràcies a les intervencions al programa de televisió “Crónicas marcianas”. Després de passar per “Polònia”, ha visitat Mataró per presentar el seu nou espectable titulat “Carlos Latre in Live”.

carloslatre.jpgRecordes la primera vegada que vas imitar a algú?
Exactament no ho recordo, però era petitet perquè van ser els personatges de Scooby Doo.

I la primera vegada que ho vas fer a la ràdio?
Va ser quan estava als “40 Principales”, o sigui, amb 17 anyets. Crec que vaig imitar a algun cantant del moment….

En algun moment, pensaves que et podries dedicar professionalment a això?
Era un somni però mai m’hagués imaginat que podria arribar a ser professional d’això…

És més difícil imitar la veu o els gestos?
La veu, sens dubte. Els matisos, les tonalitats, i sobretot les dones són realment reptes per mi. Cadascú te un timbre i unes qualitats vocals diferents.

Hi ha algun personatge que t’hagi costat especialment?
Doncs un dels últims, en Bern Schuster. No havia fet mai cap personatge amb accent alemany. A més, la gent del futbol no parla gaire i és difícil tenir moltes referències…

I algun al que li tinguis especial afecte?
A la Bea. És un personatge meu, no recreat ni inspirat en ningú i sempre ha estat molt especial per a mi. Algun dia haurem d’explicar que ja ha acabat la carrera i aquestes coses…

Segur que molts personatges que has imitat després els has conegut en persona. Algú s’ha sentit ofès?
No, mai. He tingut molta sort en aquest sentit. A més, crec que les meves imitacions no cerquen ferir. Sempre les faig amb respecte i “carinyo”, perquè busco la complicitat amb aquell a qui imito. Si no, seria molt difícil per a mi.

Has aprofitat, en algun moment, la teva habilitat per a imitar veus en la teva vida personal?
No. La feina és la feina i es queda a la porta de casa quan entro a descansar. Tinc els personatges ben tancadets en una caixa quan no estic treballant…

Què és el que recordes més sovint de la teva època a “Cròniques marcianas”?
L’ambient. Era fantàstic. Hi havia molt bon rollo als passadissos. Et podies trobar el Sardà cantant, tocant el saxo, els tertulians parlant de qualsevol tema, en el moment de sopar ens trobàvem tots i era molt divertit. Van ser sis anys…és difícil oblidar-ho ràpidament!

Ara, a “Polònia”, imites en català. T’ha costat el canvi de llengua o, alhora de fer un personatge, és indiferent?
No tinc cap problema. He parlat, sempre, el català i el castellà. Vaig néixer a Castelló i per això també parlo valencià. De fet, és indiferent la llengua a l’hora d’imitar.

Li agrada la teva imitació a Ramon Pellicer?
Vam tenir l’oportunitat de parlar en directe al programa de TV3 “El club” i ell em va comentar que li agradava el personatge.
Fins i tot em va donar recomanacions per perfeccionar la imitació.. i les he posat en pràctica!

I, ara, el nou espectacle…
És un nou projecte a nivell nacional. Només puc dir que serà molt, molt divertit…


per Albert Lladó

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris