dilluns, 19 de d’octubre de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

El món per un forat

Pobra i trista manifestació anticatalanista a Maó. Les armes dels repressors i dels colonitzadors s’han anat fent més subtils cada vegada fins arribar a confondre els termes, tal com tot el recull d’entitats que van convocar la manifestació anticatalanista disfressada de petició de llibertat de dijous passat a Maó deixa ben clar. La lògica però, va donar els resultats lògics: un fiasco en el resultat d’una acció que enlloc de ser en positiu i per algun objectiu bo per a la majoria, provenia d’un ressabi de pocs cap a la majoria. Resultat doncs, zero.

Pobra i trista manifestació anticatalanista a Maó. Les armes dels repressors i dels colonitzadors s’han anat fent més subtils cada vegada fins arribar a confondre els termes, tal com tot el recull d’entitats que van convocar la manifestació anticatalanista disfressada de petició de llibertat de dijous passat a Maó deixa ben clar. La lògica però, va donar els resultats lògics: un fiasco en el resultat d’una acció que enlloc de ser en positiu i per algun objectiu bo per a la majoria, provenia d’un ressabi de pocs cap a la majoria. Resultat doncs, zero.

Expliquen els seus convocants, disset entitats i partits polítics en total, que reivindiquen una suposada llibertat lingüística quan en realitat es refereixen a que volen empresonar una llengua que està en inferioritat de condicions, la llengua propia de Menorca. El terme llibertat es perverteix en aquest aspecte, i no es correspon amb el seu significat. Molts demagogs utilitzen coses com la llengua per aconseguir els seus objectius, només cal observar exemples com els nom que molts posen als seus objectius, on sovin fan servir aquesta paraula: llibertat (Llibertat Duradora de Bush (operació Iraq); Partit del Poble per la Llibertat de Berlusconi (té els gitanos i altres ètnies poc menys que confinats en guetos), etc. Ja ho veuen, des del sindicat vertical a la demagògia democràtica, passant per allò que es va dir transició, i seguim igual. I ara es torna a perseguir la pura uniformitat i reforç de la llengua més forta en definitiva. I la folklorització i el fet domèstic de l’altra, fins que a base de patuesitsació desaparegui definitivament, objectiu primordial del blaverisme que per sort a les nostres illes no ha cuallat com dissortadament ho ha fet al País Valencià.

Quan la unitat de l’espanyol és inqüestionable, malgrat que es parli a 30.000 quilòmetres de Castella, resulta que el trencament de la llengua catalana s’impulsa cada dia a través precisament d’aquests mateixos que defensen aferrissadament la cohesió de l’altra, i amb arguments tan acientífics com patètics. Això ja ho van fer fa dos segles a la jacobina França, però avui vivim l’era d’internet i de les institucions acadèmiques, i no tot és possible. Doncs ja ho veuen: 200 en total entre metges forans, policies, immigrants pressionats perquè tenen por de perdre la feina i treballen per algun dels impulsors de la secessió, i forasters arribats a Menorca com aquells que anaven a la plaza de Oriente…ho recorden? Tot un èxit.

Reivindiquen llibertat d’elecció lingüística …sempre en castellà, els sona? És a dir, més del mateix i tornem-hi, que això de la pluralitat lingüística i cultural no ha estat res. Jo no puc viure plenament en la meva llengua pròpia en la terra que m’és pròpia, i en canvi sí en la forana, i encara em diuen que tinc massa drets i que la meva llengua destorba…els destorba. El català, per a molts que l’odien (i que ningú no s’enganyi, en qualssevol de les seves modalitats), havia de ser allò que proclamava el senyor Calviño quan va néixer TV3: una llengua antropològica, i encara hi ha qui està per la labor i a qui molesta que s’ensenyi i es difongui normalment. A Catalunya es parla català amb normalitat, com es parla a Menorca, i no per fastiguejar ningú, sinó per pura normalitat. Però també n’hi ha que no el parlen (ni el volen parlar) que ho veuen així, sobretot si reben "incentius exteriors", que després els obliguen a haver-se de manifestar al costat dels colonitzadors, esgrimint consignes contra els seus propis valors que no es creuen ni ells. Vostès han vist mai que a Andorra, país sobirà, s’hi faci alguna manifestació per protestar per la presència del català? Han demanat mai en aquell país que la llengua oficial es digui andorrà? quina bajanada seria tal cosa. Seria com dir que un colombià parla colombià, o un portorriqueny parla portorriqueny. Doncs per la mateixa regla de tres el d’Andorra…i el de Menorca, és clar.

Em fan molta pena les persones que, malgrat ser autòctones tenen aquest complex d’esclau i aquesta síndrome d’estocolm que serveix i justifica interessos dels seus propis agressors amb la seva cultura i els seus fets. Em fa molta pena el PP, que després d’haver estat redactor de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, en temps del president del Govern balear, Gabriel Cañellas, quan al redactat s’hi va escriure amb tota lògica científica que "el català és la llengua pròpia de les Illes Balears", ara assisteixi (suposo que per vergonya de molts dels seus membres) a una manifestació contra (no ens enganyem) aquesta mateixa llengua, que és la de tots els balears. Em fa molta pena la senyora Rosa Estaràs, que se suposa que també vol ser presidenta de tots els menorquins, es pagui un bitllet d’avió per venir a l’illa a manifestar-se contra la llengua dels menorquins, i en ser preguntada com és que el PP la va incloure com a català a l’Estatut, només sàpiga fugir d’estudi tot dient: "jo aleshores feia tercer de dret". I aquesta és la resposta d’una política que pretén manar les Illes Balears? francament penós, molt penós, i de molt poca alçària.

per Santi Capellera

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris