dimecres, 28 de d’octubre de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

El peatge de la mort o el pas de la vida?

Bloc de Manuel Mas | Mataró

El portaveu de CiU, Sánchez Llibre, defensa la presa en consideració de la proposició de Llei de supressió del impost de successions i donacions de familiars directes que el seu grup parlamentari presenta.

La primera argumentació que llença a l’hemicicle és que aquest impost és el peatge de la mort. (No és una frase original seva o dels seus. La varen encunyar els pensadors neo cons americans fa un temps. Bé, potser sí que són els seus) La segona, que és una mossegada (mordisco, textual) als contribuents. Les altres argumentacions que desgrana a continuació deriven d’aquestes dues.

Bloc de Manuel Mas | Mataró

El portaveu de CiU, Sánchez Llibre, defensa la presa en consideració de la proposició de Llei de supressió del impost de successions i donacions de familiars directes que el seu grup parlamentari presenta.

La primera argumentació que llença a l’hemicicle és que aquest impost és el peatge de la mort. (No és una frase original seva o dels seus. La varen encunyar els pensadors neo cons americans fa un temps. Bé, potser sí que són els seus) La segona, que és una mossegada (mordisco, textual) als contribuents. Les altres argumentacions que desgrana a continuació deriven d’aquestes dues.

L’argumentació està basada en el concepte que sobre la fiscalitat expressa reiteradament CiU responent, amplificant i abonant una certa mentalitat popular (o populista) sobre la fiscalitat. Els que paguen més i reben menys sempre qüestionen els seus pagaments i la seva pretesa relativa injustícia, sense tenir present la necessària tendència cap a l’anivellament social com element de progrés i d’estabilitat col·lectives. Clar posicionament ideològic, doncs.

La fiscalitat, però, té dues cares. No només és ingrés (per voracitat recaptatòria, com malèvolament es proclama) sinó també és despesa de serveis públics per a la col·lectivitat. Quan vaig sentir a una organització empresarial dir-nos a un grup de diputats/es socialistes que els visitàvem a la seva seu que els empresaris tenien un soci amagat que era la Hisenda Pública em varen venir ganes d’anar-me’n ja que vaig pensar que la incultura política i la insensibilitat social eren molt grans. Tots som socis de la Hisenda Pública ja que tots, tots, som receptors d’una o altra manera dels serveis del Estat. Discutim, doncs, d’on hem de treure els ingressos per fer les despeses públiques (escoles, hospitals, carreteres, … i tot el que necessitem col·lectivament).

No és el peatge de la mort. El mort ja és mort i ja no és subjecte passiu de res, sols de l’eternitat. El tema és dels vius. De cop, per la inevitabilitat del fet biològic de la vida que és la mort, el viu es troba amb unes entrades de riquesa, i de les possibles rendes que se’n poden derivar, que fins aquell moment no tenia ni eren seves.

Això és una font fiscal acceptable? Tradicionalment, al menys des del Estat liberal burgès, sí. No veig perquè no pot continuar sent-ho. Cap peatge. És gravar un guany, extraordinari sí, però guany d’un subjecte passiu que és i està ben viu i que en gaudirà a partir d’aquell moment que paradoxalment li proporciona béns i riquesa. No hi ha doble tributació personal ja que no hi ha hagut un sol subjecte sinó que n’hi ha hagut dos. L’un, el mort quan era viu va pagar la seva obtenció. El que viu, que succeeix al mort, paga també la seva obtenció que per dissort li ha vingut donada.

Esvaïm algunes fal·làcies populars. Si pagues 9.000,- € per una herència de 100.000,-€ , com va explicar el diputat del PP, Antonio Gallego, que també va defensar la supressió d’aquesta figura tributària, és perquè en tens 91.000,-€ de més que no tenies. Si t’has d’endeutar per pagar el impost, com va reiterar en Sánchez, és per accedir a la propietat plena d’un bé d’un valor molt més superior que el deute. És un problema de liquiditat però no de riquesa, ja que aquesta augmenta. Aclarim i expliquem bé els conceptes i no confonguem més al personal.

Caldria potser arbitrar la forma de pagament en segons quins casos?, potser sí i segurament ja hi ha mecanismes establerts. Però, seguint una postura hisendística redistributiva secular, les successions poden ser tant gravables com l’obtenció de les rendes del treball o les rendes del capital, l’activitat econòmica o sobre el consum de tot o de productes especials. No és pas cap espoliació com es pretén vendre. És una altra forma d’aplicar la càrrega fiscal als components de la col·lectivitat.

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris