dimarts, 11 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Els ous falsos xinesos

Avui he llegit una notícia que m’ha sorprès i preocupat alhora. La Xina s’enfronta a un nou escàndol alimentari al descobrir-se que ciutadans de la província de Fujian han comprat – atenció! – ous falsos que poden causar retard mental, segons va publicar dimecres passat el diari "The Standard" de Hong Kong. Els ous falsos ressorgeixen a la Xina quatre anys després que fessin la seva primera aparició a la ciutat xinesa de Canton, ubicada a la frontera amb Hong Kong. Aquests ous no només són fàcils de fabricar i estan molt ben imitats que, a més, valen l’equivalent d’entre 1 a 5 cèntims d’euros, mentre que els ous de debò costen entre 25 a 30 cèntims d’euros la dotzena.

Els ous falsos  contenen – no us ho perdeu! – productes químics com l’alúmina, alginat de sodi, clorur càlcic, benzoat sòdic i gelatina. El "rovell" està acolorit amb tartrazina, mentre que la closca està feta amb carbonat de calci. Segons fonts mèdiques del mateix país asiàtic, el consum continuat de l’alúmina pot causar retard mental i les impureses químiques d’aquest producte il·legal podrien ser també nocives per la salut.

Aquesta insòlita notícia s’afegeix a la que fa mesos va sobtar la comunitat internacional quan es va saber que a la Xina es van vendre durant molt de temps llet en pols adulterada amb melamina, que malauradament va causar la mort de quatre bebès i va intoxicar milers de nadons i, per si fos poc, el govern xinès va ocultar la informació durant mesos. Més properament, ha transcendit la notícia de les anomenades "botes assassines", també d’origen asiàtic, que causen greus al·lèrgies als peus. I així, un llarg etcètera més que preocupant.

Fa molt poc, un amic em va explicar que a la fàbrica on treballa els
productes que elaboren passen per rigorosos controls de qualitat.
Òbviament, aquest procés encareix bastant el producte però així es
garanteix que el consumidor rep un article de consum òptim i de
qualitat. Paral·lelament, em va dir que milers de productes d’aspecte
similar, però amb més que dubtosa qualitat, passen a diari sense a
penes control per la frontera, provinents de països asiàtics. També,
degut a que els preus són molt inferiors, la seva empresa a penes pot
competir i les vendes s’han ressentit molt en els darrers anys.

El que no em puc explicar és com pot ser que les nostres normatives
siguin tan exigents amb les empreses de casa i, per altra banda, es
permet que passin per la duana productes similars que no compleixen amb
les exigències comunitàries i que, a vegades, fins i tot són nocius per
la salut. Aquí hi ha un buit legal sorprenent, que a més de ser un
greuge comparatiu amb els productors de casa nostra, perjudica les
nostres empreses i, finalment, als propis consumidors. Estic d’acord en
que cal evitar el proteccionisme però el que les administracions han de
garantir, que per això estan, en primer lloc és la salut de la
ciutadania i, en segon, que tothom competeixi en igualtat de
condicions. Està en joc el sentit comú que segurament, com diu el meu
amic, és el menys comú dels sentits.

Ramon Texidó

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris