Els reis i les bioinvasions

I és que són molts els nens que volen un gat, un gos o uns quants peixos de colorins. I està bé; l’esser humà és un animal biofílic, té afinitat per establir vincles amb diferents espècies. Tanmateix quan aquests animals són desallotjats de casa comporten seriosos i greus problemes als ecosistemes que habiten.

És habitual que a l’inici d’unes vacances augmenti el nombre d’abandonaments d’animals domèstics. Sempre s’ha remarcat la crueltat de deixar a la bona de Déu uns animals que ens han prestat la seva companyia i estima incondicional, però poques vegades s’ha parlat dels greus problemes que porten associades aquestes espècies quan campen lliures per la natura.

Els gats domèstics (Felis catus) famolencs són uns predadors força eficaços. S’enfilen bé als arbres i poden produir veritables destroces en les niuades d’ocells. A més, acostumen a hibridar-se amb el gat salvatge o gat fer (Felis silvestris), cosa que dificulta la seva supervivència com a espècie.

Per la seva banda els gossos s’agrupen en grups com els que es poden veure sovint al Garraf, podent comportar un perill no només per la fauna autòctona sinó també per visitants, excursionistes i remats.

Un exemple molt clar de bioinvasió el tenim amb les cotorres argentines, que van escapar o van ser deslliurades ja fa temps de les seves llars humanes i ara s’escampen per pobles i ciutats.

Els peixos sortosament, acostumen a provocar menys problemes que d’altres espècies. La majoria dels peixets de colors provenen d’aigües més càlides que les nostres, de manera que si es lliuren a un riu o embassament a l’estiu, sobreviuran uns mesos però moriran al arribar l’hivern amb la baixada de temperatures. No és, però, el mateix que succeeix amb les tortugues. La que s’ha comercialitzat més es la famosa tortuga de florida, més agressiva i millor competidora que l’espècie autòctona, la tortuga mediterrània, de manera que ha contribuït notablement a la problemàtica de conservació de la nostra tortuga.

Cal vigilar també les espècies vegetals foranies, les quals poden escampar les seves llavors més enllà dels dominis dels nostres testos o jardins. La pampa argentina (parlo de Cortaderia seolloana, per evitar confusions), ocasiona veritables problemes a zones com els aiguamolls de l’Empordà o el delta del Llobregat. Colonitzen molt ràpidament l’espai, desplacen les espècies autòctones i són molt difícils d’eradicar degut al seu potent sistema radical i la quantitat ingent de llavors que poden dispersar.

Així que des d’aquí faig una crida als Reis d’orient perquè siguin una mica més conscients del que regalen; regalar éssers vius comporta molta més responsabilitat del que sembla.

per Marcos Fernández Martínez

 



← Torna a l’hemeroteca