dimecres, 28 de d’octubre de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Els reis i les bioinvasions

I és que són molts els nens que volen un gat,
un gos o uns quants peixos de colorins. I està bé; l’esser humà és un animal
biofílic, té afinitat per establir vincles amb diferents espècies. Tanmateix
quan aquests animals són desallotjats de casa comporten seriosos i greus
problemes als ecosistemes que habiten.

És habitual que a l’inici d’unes vacances
augmenti el nombre d’abandonaments d’animals domèstics. Sempre s’ha remarcat la
crueltat de deixar a la bona de Déu uns animals que ens han prestat la seva
companyia i estima incondicional, però poques vegades s’ha parlat dels greus
problemes que porten associades aquestes espècies quan campen lliures per la
natura.

Els gats domèstics (Felis catus) famolencs són
uns predadors força eficaços. S’enfilen bé als arbres i poden produir
veritables destroces en les niuades d’ocells. A més, acostumen a hibridar-se
amb el gat salvatge o gat fer (Felis silvestris), cosa que dificulta la seva
supervivència com a espècie.

Per la seva banda els gossos s’agrupen en
grups com els que es poden veure sovint al Garraf, podent comportar un perill
no només per la fauna autòctona sinó també per visitants, excursionistes i
remats.

Un exemple molt clar de bioinvasió el tenim
amb les cotorres argentines, que van escapar o van ser deslliurades ja fa temps
de les seves llars humanes i ara s’escampen per pobles i ciutats.

Els peixos sortosament, acostumen a provocar
menys problemes que d’altres espècies. La majoria dels peixets de colors provenen
d’aigües més càlides que les nostres, de manera que si es lliuren a un riu o
embassament a l’estiu, sobreviuran uns mesos però moriran al arribar l’hivern
amb la baixada de temperatures. No és, però, el mateix que succeeix amb les
tortugues. La que s’ha comercialitzat més es la famosa tortuga de florida, més
agressiva i millor competidora que l’espècie autòctona, la tortuga
mediterrània, de manera que ha contribuït notablement a la problemàtica de
conservació de la nostra tortuga.

Cal vigilar també les espècies vegetals
foranies, les quals poden escampar les seves llavors més enllà dels dominis
dels nostres testos o jardins. La pampa argentina (parlo de Cortaderia
seolloana, per evitar confusions), ocasiona veritables problemes a zones com
els aiguamolls de l’Empordà o el delta del Llobregat. Colonitzen molt
ràpidament l’espai, desplacen les espècies autòctones i són molt difícils
d’eradicar degut al seu potent sistema radical i la quantitat ingent de llavors
que poden dispersar.

Així que des d’aquí faig una crida als Reis
d’orient perquè siguin una mica més conscients del que regalen; regalar éssers
vius comporta molta més responsabilitat del que sembla.


per Marcos Fernández Martínez

 

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris