dimarts, 11 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Entrevista amb membres de l’Associació Jugadores Anónimos

“Es pot considerar malalt a la persona que no és capaç de parar de jugar fins que ha acabat amb l’últim cèntim”

jugadores_anonimosp.jpgTiana va acollir aquest desembre unes jornades
de convivència organitzades per l’Associació Jugadores Anónimos que van aplegar
membres de diferents punts de Catalunya i de l’Estat. Amb motiu d’aquesta
trobada, hem entrevistat als membres de l’intergrup de Barcelona amb la
finalitat de conèixer més a fons la seva tasca.

Tiana va acollir aquest desembre unes jornades
de convivència organitzades per l’Associació Jugadores Anónimos que van aplegar
membres de diferents punts de Catalunya i de l’Estat. Amb motiu d’aquesta
trobada, hem entrevistat als membres de l’intergrup de Barcelona amb la
finalitat de conèixer més a fons la seva tasca.

jugadores_anonimos.jpgQuan es pot considerar que una persona és
addicta al joc? Hi ha una frontera prou clara?

Jugadores Anónimos defineix al jugador
compulsiu com una persona a qui la seva afició al joc li ha creat problemes
constants i creixents en tots els ordres de la seva vida. Això significa que es
pot considerar malalt a la persona que no és capaç de parar de jugar fins que
ha acabat amb l’últim cèntim disponible, i que fuig de les seves
responsabilitats i benestar propi i de la família per tal de seguir jugant. Amb
tot, Jugadores Anónimos creu que ningú, tret d’un mateix, pot determinar si es
pateix aquesta malaltia. Una bona eina per diagnosticar-ho son les “20
preguntes” que adjuntem al final.

Com pot
ajudar l’entorn del malalt – família, professors, amics,… – al pacient?

El problema del joc afecta a tots els qui
envolten al jugador. Es suggereix a familiars directes i tots aquells afectats
per la convivència amb un jugador compulsiu a que s’adrecin a GAM-ANON, que es
una associació paral·lela que s’ocupa de la recuperació del familiar. Allà hi
troben la comprensió i ajut que necessiten per conviure amb aquesta malaltia,
tant si el jugador està en recuperació com si no.

Quan aquest està en recuperació es important
fer-li sentir el suport i dur un control sever sobre les seves accions i
despeses.

És
difícil que un mateix se n’adoni que pateix la malaltia?

L’experiència indica que el jugador compulsiu
se’n adona aviat de que alguna cosa no va prou bé amb la seva relació amb el
joc, però, per norma general, és incapaç de posar fi a l’espiral compulsiva. Al
ser una malaltia fonamentalment d’auto engany, el jugador, per norma general,
no està disposat a acceptar que té un problema real amb el joc fins que “toca
fons”.

En què
consisteix el programa de recuperació de Jugadors Anònims?

El programa de recuperació està basat en el
programa de 12 passos de Alcohólicos Anónimos i adaptat a la recuperació del
Jugador Compulsiu. És el programa que fem servir el membres per aturar el joc i
afavorir el nostre creixement personal. Al fer-lo servir en tots els nostres
assumptes diaris, no només ens disminueix el desig de jugar sinó que millorem
en tots els aspectes de la nostra vida. Es podria dir que és un pla de vida.

A
Tiana, vàreu celebrar aquest desembre el 51è aniversari de l’associació a nivell
mundial. Quin és el balanç d’aquest mig segle d’història de Jugadors Anònims?

Jugadores Anónimos va néixer a Los Angeles,
Califòrnia, fruit de la trobada de dos persones amb problemes seriosos de joc a
les seves vides. Fruit de les seves 
inquietuds en vers el joc van començar a reunir-se de forma periòdica i
van observar que podien estar abstinents de fer apostes. Van fer servir com a
guia uns principis espirituals que ja demostraven la seva eficàcia en la
recuperació d’altres addiccions entre milers de persones. La primera reunió de
Jugadores Anónimos va ser el 13 de setembre de 1957. Des de llavors, van anar
creixent i formant grups arreu del món. A Espanya hi ha grups des de l’any 1987
i a Barcelona des de el 1988. Donat que el propòsit principal de l’associació
es “fer arribar el missatge al jugador que està patint” és previsible que el
nombre de grups augmenti i faci possible la presència de l’associació a més
punts de la nostra geografia.

Com es
pot treballar la qüestió preventiva, és a dir, evitar que una persona pugui
arribar ser un jugador compulsiu?

Jugadores Anónimos no te opinió ni entra en
controvèrsies de cap tipus. Som malalts ajudant a malalts mitjançant un
programa de recuperació que es basa en la pràctica d’uns conceptes espirituals
i en compartir les experiències personals. El que podem aportar a la prevenció
és justament això, la nostra experiència. Per això celebrem reunions obertes
informatives, enviem informació de la nostra associació a centres de salut,
magistrats, assistents socials, etc, o bé, com ara, fent arribar la nostra
experiència als mitjans de comunicació per la seva difusió.

Un cop
superada la malaltia, com s’aconsegueix no reincidir?

Què vol dir superar la malaltia? Vol dir que
podem tornar a jugar?

Jugadores Anónimos creu que el joc és una
malaltia que es pot aturar però que no es pot curar. Amb tot, els jugadors
compulsius que s’han vist alleugerats de la obsessió pel joc se’n adonen que
continuant assistint a les reunions i participant activament del programa de recuperació
la seva vida millora ostensiblement de forma constant. Un jugador compulsiu en
recuperació sap, per experiència pròpia o aliena, que si torna al joc, si
pateix una recaiguda, es trobarà la seva addicció en el mateix punt que la va
deixar. Per això es suggereix no mentir, no amagar sentiments, ser honest,
compartir les experiències i aprofitar les diferents eines que ofereix el
programa de recuperació.

Hi ha
prou consciència a la societat de que es tracta d’una malaltia com qualsevol
altra? És això una dificultat afegida?

Hi ha qui la descriu com la malaltia
silenciosa ja que, a diferencia d’altres addiccions, el deteriorament físic no
es fa tan visible. L’alcohol, les drogues, per exemple, fan visibles els
símptomes i poden se detectades amb més facilitat i, fins i tot, provocar una
major acceptació per part de l‘entorn, mentre que un jugador compulsiu pot
estar anys atrapat en la seva espiral de joc sense que ningú noti res estrany.
La situació econòmica, el patiment i la incertesa que provoca viure amb un
jugador es confon sovint amb que la persona té problemes, es viciós o és un
cràpula. Es molt difícil entendre que el jugador compulsiu que està
arruïnant-se a ell i als seus no és un degenerat ni un viciós, sinó un malalt
que necessita ajut.

Quin
són els jocs més additius?

Òbviament les escurabutxaques estan a l’abast
de tothom i són de fàcil accés però a Jugadores Anónimos hi ha experiències amb
tot tipus de joc. Desconeixem quins poden ser el més addictius. El que sí que
sabem es que tots ells tenen la capacitat de despertar-nos la malaltia. No
deixem portes obertes en la nostra recuperació. A les recomanacions per
mantenir-se abstinent hi ha un que diu textualment: “No et provis a tu mateix.
No t ‘ajuntis amb coneguts que juguen. No vagis a llocs de joc. No juguis a
res. Això inclou comprar al mercat d’accions, borsa o valors; comprar o jugar
butlletes de loteria o rifes (per tu o per altres), jugar per Internet,
jugar-se-la a cara o creu o entrar a les banques de joc de l’oficina”.

Creieu
que no s’hauria de fer publicitat del joc als mitjans de la mateixa manera que
s’ha prohibit anunciar el tabac o l’alcohol?

Jugadores Anónimos es regeix per el programa
d’unitat que consta de 12 passos (igual que el de recuperació) i en el pas 10
es diu: “Jugadores Anónimos no te cap opinió sobre assumptes aliens. Per lo
tant, el nom de Jugadores Anónimos no s’ha de veure mai involucrat en
controvèrsies publiques”. Sobre aquest punt doncs, no tenim opinió.

Quins
són els projectes futurs de l’associació a nivell català i mundial?

Com ja hem comentat abans, el propòsit
principal de l’associació és fer arribar el missatge al jugador compulsiu que
encara esta patint. Això vol dir que seguirem intentant estar presents, si pot
ser amb més grups, allà on sigui possible i donant informació a tots aquells
que ens la demanin.

per Ramon Texidó

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris