Melangia arraulida i silenciosa,
que escoltes l’esvoletec esfereïdor
d’una brisa fresca i vaporosa,
en un anunci d’enyor.

Boirina llunyana i misteriosa,
endinsada en un tènue resplendor
com besllum de figura mandrosa,
colpejant-te de primerenca frescor.

Calidesa d’esperança formosa
sota el castanyer d’ombres i claror,
somiejant llavors de fruita melosa
quan el temps t’omple de tristor.

Aromes d’herba mullada, desitjosa,
acompanyen pensaments de foscor,
mentre floreix la quimera ansiosa
embolcallant-ho tot d’essències de tardor.

per Maria Fors