dimarts, 11 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Euskadi: menys llibertat, menys pluralitat, més uniformitat

Avui l’estat espanyol és menys plural i més uniforme. Les tendències, malgrat els invents autonòmics que van donar el "cafè para todos", sempre estiren cap al costum més arrelat. I a Espanya, no ho oblidem, és el centralisme recalcitrant.

Ara ja s’ha materialitzat el pacte entre socialistes i PP a Euskadi. Aquesta, de fet, és de les poques concrecions que es van poder sentir al Parlament de Vitòria. Això és del poc que va deixar clar el nou lehendakari, Patxi López, a qui no li calia res més i va optar per fer un discurs ple d’inconcrecions, bàsicament, perquè concretar no podrà fer-ho pas gaire més enllà del que li deixi fer el PP. Però aquesta és la seva aposta. Aquesta és l’aposta de José Luis Rodríguez Zapatero. L’aposta del PSOE: més Espanya, menys pluralitat política a les institucions d’arreu de l’estat. Aquest era l’objectiu i és ben cert que ho estan aconseguint, val a dir que amb l’ajut exòtic de certes formacions polítiques nacionalistes o fins i tot independentistes que, com en el cas de Catalunya, s’hi posen bé.El mapa polític d’Espanya ja té des d’ahir una opció política menys, la del PNB a Euskadi. El vermell socialista també s’ha imposat en aquell país, com ho ha fet a Catalunya, Andalusia, Castella-La Manxa, Extremadura, Les Balears i l’Aragó.

El mapa de les autonomies només s’aguanta amb un color que no sigui
ni el vermell ni el blau, Cantàbria, amb el peculiar regionalista posat
pel PSOE, i Les Canàries, amb una Coalició Canària que li ho deu al PP.
La resta tot PP o PSOE. Tot més uniforme. I seguirà essent així fins
que una part de la població –com a mínim a Catalunya i a Euskadi–
prenguin bona consciència que aquesta és la derivada de la seva
abstenció, de la seva desafecció i del relativitzar com de forta és
Espanya com a idea única i els qui la defensen. Com també, i tot sigui
dit, és la derivada de la prohibició per part d’aquests mateixos que
avui ja manen a Euskadi i que sempre manen a l’estat, de vetar les
opcions més abertzales a les urnes d’Euskadi, amb les acusacions que
"podrien representar ETA". Home, de fet votar és un procediment
democràtic, igual que ho és consultar els pobles en plebiscits sobre
les seves voluntats polítiques. I ni una cosa ni una altra. Per tant,
on és la llibertat aquesta que omple la boca de molts? De molts que a
través d’alguns mitjans de comunicació com Intereconomia o Veo només
sortir electe ja estaven demanant López  que anulés el el Concert
Econòmic, que com l’Estatut de Catalunya també està qüestionat
jurídicament per les comunitats veïnes de La Rioja i Castella-Lleó, que
el consideren injust i insolidari. A veure doncs si té "disciplina
d’ideals" i el suspèn. Potser una cosa és sortir elegit lehendakari, i
altra és pujar sobre la taula i aplanar-ho tot, "por derecho de
conquista", que deia Torrente Ballester.

Ara doncs, els
tradicionals acèrrims enemics a Madrid en qüestions com l’assignatura
d’Educació per a la Ciutadania, l’atur, la situació de les tropes
espanyoles a l’exterior, el yak de Turquia o la recuperació de la
memòria històrica, s’alien inexplicablement a Vitòria contra un
nacionalisme que, evidentment, no és el seu. Per això quan aquest que
redacta sent o llegeix conceptes com "el primer lehendakari no
nacionalista" es queda perplex i alhora es trenca de riure. Els falta
afegir "…no nacionalista basc", perquè òbviament el nou investit es
desprèn de les voluntats nacionalistes espanyoles, malgrat tots els
desacords blaus i vermells i els desproposits d’uns en relació als
altres al Congrés dels Diputats de Madrid. Perquè tal com molt
sàviament ja va dir fa molts anys Josep Pla, "no hi ha res més semblant
a un espanyol de dretes que un espanyol d’esquerres".


per Santi Capellera

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris