dimarts, 11 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Francesc Peters

francesc_peters_100x100_02.jpg"No hi ha veritats sinó interpretacions de la realitat"

El calellenc Francesc Peters és oceanògraf. Com a científic considera que no hi ha repte que no es pugui aconseguir, però també creu que l’aplicació del mètode científic no pot assolir la veritat, sinó només interpretacions de la mateixa. Del Maresme en destaca el seu gran esperit emprenedor, però creu que manca un sentiment de pertinença a la comarca.

francesc_peters_100x100.jpg"No hi ha veritats sinó interpretacions de la realitat"

El calellenc Francesc Peters és oceanògraf. Com a científic considera que no hi ha repte que no es pugui aconseguir, però també creu que l’aplicació del mètode científic no pot assolir la veritat, sinó només interpretacions de la mateixa. Del Maresme en destaca el seu gran esperit emprenedor, però creu que manca un sentiment de pertinença a la comarca.

A què es dedica professionalment?
Sóc científic, en concret oceanògraf.

I què li agrada més de la seva feina?
El mètode de treball que, malgrat no ser mai perfecte, és dels millors per avançar en el coneixement del nostre entorn extern i intern, amb una finalitat última d’aportar solucions a problemes i reptes socials, o a voltes només pel pur plaer d’entendre. Aquesta dinàmica del coneixement fa que els científics estiguem contínuament aprenent, contínuament encuriosits i això, crec que té altres vessants que ens afecten a nivell emocional o de vitalitat com per exemple un cert romanticisme o una actitud jovenívola enfront a la vida. Hi ha una barreja de racionalització amb l’esperit que no hi ha repte que no puguem assolir o qüestió que no puguem resoldre si ens hi esforcem prou.

I menys?
El positiu es pot convertir en negatiu. Creure’s que perquè un aplica el mètode científic, està en possessió de la veritat, quan en realitat, no hi ha veritats sinó interpretacions de la realitat. Una certa abducció, que pot acabar omplint totes les nostres actuacions. El típic exemple de científic estrafolari i boig, vivint en un món irreal. Per sort, la nostra societat comença a considerar, molt a poc a poc, la ciència com un valor afegit, a diferència d’altres societats com l’anglosaxona on això ja està assolit des de fa centenars d’anys. Això comporta una normalització de l’esperit científic i l’allunya d’extremismes.

Però la seva afició, en realitat, és…
Tinc la gran sort que la meva feina m’omple i no necessito una vàlvula d’escapament en una afecció concreta. És clar que la meva feina no és gens monòtona i molt diversa, des d’experiments al laboratori fins a campanyes oceanogràfiques en grans vaixells, fins a tractar dades de satèl·lit, escriure articles científics i divulgatius, anar a  conferències i interaccionar amb altres científics d’arreu del món, poder influir en aspectes de política científica, dirigir estudiants en el seu doctorat, i sempre interaccionar amb un munt de gent de totes les edats. A banda, diria que la meva curiositat m’ha portat en ocasions a interessar-me molt en ordinadors i programació, història i sociologia. Sempre penso que quan tingui suficient temps lliure em dedicaré més al modelisme, l’educació per la natura, el col·leccionisme en general, el bricolatge…

francesc_peters_.jpgCom a persona, com es definiria?
Estic segur que tots tenim visions d’un mateix que coincideixen poc o gens amb com ens veuen els altres. Però bé, diria que tinc un punt de romàntic, fins i tot en el sentit de creure en causes "perdudes". Sóc molt perfeccionista, però tinc iniciativa i sóc resolutiu quan cal. A voltes em perd una mica no tolerar que altres no tinguin aquestes característiques. Tinc tan imbuït el sentit d’esforç, de fer les coses bé, i d’una millora constant dia a dia que em costa acceptar altres maneres de ser o funcionar, malgrat que m’esforço per fer-ho, relativitzar i comptar fins a deu. Darrera un aspecte més aviat seriós, amago un sentit de l’humor irònic, britànic, a voltes kitsch, i sóc força de la broma.

Llibre, pel·lícula i música preferida?
Llibre: Ara fa molt que no l’he llegit, però potser un dels llibres que més m’ha impactat és "Mecanoscrit del segon origen" de Manuel de Pedrolo. És aquesta vitalitat d’uns nens per sobreviure, crear un món nou a partir de ben poc, sense pensar en la immesitat de la tasca que podria haver fet desistir un adult, i sempre amb il·lusió i ganes de riure i estimar dins l’adversitat.
Pel·lícula: Jo no havia anat mai, crec, al cinema. El meu pare ens va portar a veure la Guerra de les Galàxies al cinema Victòria de Blanes en un Citroën Diane 6 de color blanc i un adhesiu immens d’una ànec enganxat al porticó del darrera, devia ser cap al 1979. Vam arribar tard i vam entrar en el cinema al començar la batalla final. Jo vaig al·lucinar amb aquella pantalla i aquell so txiu, txiu dels làsers. Llavors ens vam quedar a veure-la des del començament. Sé que a molta gent li pot semblar una frivolitat però, a banda del desplegament al·lucinat d’efectes especials per aquella època, els cotxes que flotaven, les espases làser, les naus descomunals, crec que l’èpica de la lluita dels "rebels" de la república contra l’Imperi, encaixa bé amb la meva vena romàntica. Altres pel·lícules que m’han impactat són When Harry met Sally amb Billy Cristal i Meg Ryan, Cinema Paradiso pel que té de no oblidar les nostres arrels, de com tira la terra… Bé, n’hi ha moltes.
Música: Per a mi els Beatles encara no han estat superats. A partir d’ells han sorgit la gran majoria de gèneres musicals que han vingut posteriorment, suposo fins que va sortit el rap i la música electrònica. A partir d’aquí els meus gustos són tant generalistes com diversos (Bangles, Llach, REM, Spyrogyra, Ottmar Liebert, Macedònia, Els Esquirols, The Commitments, Supertramp, Manu Chao, Status Quo, Dire Straits, Mecano, Bizet, Sau, Companyia Elèctrica Dharma,…

L’esport que li agrada més és…
L’esport que més he practicat és el futbol en una versió o altre, d’una manera entretallada a diferents etapes de la meva vida. L’altre esport que m’ha acompanyat és el ping-pong. He practicat algunes modalitats d’atletisme i natació i he fet jogging, però mai cap activitat esportiva m’ha enganxat suficientment per esdevenir una activitat continuada. Com a espectador passiu em pot agradar gairebé qualsevol esport. Últimament potser les carreres de cotxes (si es pot considerar l’esport) i el sempre present futbol, em centren més l’atenció.

Com fa servir les noves tecnologies per motius professionals i per lleure?
Les faig servir a diari i contínuament. L’ordinador és una eina essencial de la meva feina per buscar informació, analitzar dades, escriure resultats en articles científics, comunicar-se amb col·legues. Gairebé tot ho fem a través de l’ordinador i d’internet. El món és a l’abast d’una tecla ara. També és cert que hem de saber què volem fer amb aquest món. Fora de la feina també faig servir les noves tecnologies per relacionar-me amb gent, jugar, organitzar les vacances, gestionar diners i burocràcia, i fer moltes coses i cosetes que abans es feien amb paper i llapis.

Si tingués poder polític, què seria el primer que canviaria?
La meva carta als reis.
Intentaria canviar la manera en què està estructurada la política. Els partits polítics a casa nostra han esdevingut una raó de ser en sí mateixa i han perdut funcionalitat com una eina per fer avançar els interessos generals de la societat. De fet, s’han convertit en una xacra, en connivència amb el poder judicial i l’econòmic. Limitaria mandats i faria llistes obertes i que els polítics haguessin de respondre de les seves accions de govern directament davant dels seus electors. Faria que els jutges de les instàncies més altes també fossin elegits pels ciutadans després que haguessin assolit un nivell per mèrits i així desvincularia el poder judicial del polític i l’acostaria també a la societat. També intentaria afavorir la iniciativa social i popular en la política, la iniciativa individual de cadascun de nosaltres, de manera que la participació no es veiés d’entrada ja limitada per una estructura excloent, el que s’anomena la "classe política" per a mi un flac favor a la societat. Paradoxalment, malgrat que els polítics d’avui parlin de fer participar més la gent, de revertir el desencís, a mi em sembla que realment temen que la societat s’expressi lliurement fora dels canals encorsetats dels partits, perquè això els fa perdre l’exclusiva del control.
Les meves accions directes anirien destinades a afavorir al màxim la iniciativa de les persones a tots els nivells, inclòs l’econòmic, però també l’educatiu, el científic, el mediambiental, el cultural, el social. Es tracta d’enfortir la societat del benestar amb els ajuts que calgui però que aquests ajuts no es converteixin en un modus operandi.
A la vegada instauraria criteris de control de qualitat, objectius, en l’administració i la burocràcia. Això faria el sistema molt més eficient. La idea és que les persones es responsabilitzin més de la seva feina, que se sentin reconegudes per la feina ben feta i que els demés els puguem agrair els seus esforços.

I si tingués molts diners, què en faria?
Clar, depèn molt de les circumstàncies i de quants són "molts". Si em vinguessin ara de cop, i per ordre de prioritat, suposo que primer de tot ens donaria a la meva família, propera i no tant propera, algun capritxet i em treuria la hipoteca de sobre. Després asseguraria una base perquè els meus fills poguessin estudiar el que els vingués de gust sense massa entrebancs. I també faria que els meus pares no haguessin de treballar més, com a mínim per obligació. A partir d’aquí, una fundació per a la recerca que financés projectes científics i estudiants per superar els entrebancs burocràtics de tota mena i la minsa financiació que té la ciència a casa nostra. I segurament també començaria alguns projectes i negocis que em vinguessin de gust, potser relacionats amb el medi ambient i l’educació però segurament no exclusivament.

Un fet històric que l’hagi impressionat especialment?
Jo només tenia 3 anys quan vaig veure com en Neil Armstrong va començar a caminar per la Lluna. Estava a casa d’uns parents a Alemanya, on vivia llavors, i em recordo perfectament de l’excitació general i com em van portar al davant del televisor. Malgrat que suposo que no ho entenia gaire em va impressionar molt que algú hagués pogut anar a la Lluna i hi pogués estar caminant.
Un altre fet històric que em va impressionar va ser la mort del general Franco, amb aquella música clàssica tot el dia, aquelles interrupcions dels noticiaris, la festa a les escoles, alguna cosa grossa passava. En aquest sentit també em va impressionar el 23-F. Feia 1r de BUP al Bisbe Sivilla i al portar-nos amb el cotxe des de Santa Susanna, on vivia, miravem si hi havia moviment a Pineda i Calella (tanquetes, jeeps,…). Amb un professor de matemàtiques força estricte que teníem (en Valero) vam estar escoltant la ràdio durant tota la classe.

Qui és el seu heroi o la seva heroïna i per què?
Bona aquesta. Sens dubte són la meva mare i en Mateu, el meu padrastre. No he pogut pensar en ningú més. Han fet esforços descomunals tota la seva vida, treballant set dies a la setmana i tots els dies de l’any, per donar-nos una educació (en el sentit més ampli de la paraula) a mi i a les meves germanes, sense que ens hagi faltat mai res tampoc en el lleure, estant-se de gairebé tot ells mateixos. I tota aquesta capacitat de sacrifici amb una gran naturalitat per part seva, sempre amb un somriure, sempre amb amabilitat i amb ganes de continuar ajudant…

En una amistat què és el que valora més?
Que no hi hagi retrets. Crec que els amics de veritat hi són per donar suport quan cal i malgrat els amics et puguin dir les coses pel seu nom, tinguin opinions diferents o bé fins i tot no combreguin amb alguna cosa (acte o pensament) relacionada amb un mateix, no et demanen comptes.

I en una parella?
En una relació de llarga durada, i partint que hi ha uns sentiments afectius-amorosos forts, el que valoro més és la capacitat de consensuar quan hi ha opinions, visions o desitjos diferents. Consens no vol dir pas que hom hagi de sempre fer el que vol l’altra persona, però si aquesta capacitat de consensuar no hi és, la relació es va podrint i tard o d’hora acaba petant.

Per què li agrada viure al Maresme?
En origen, trobo que hi ha una comunió interessant entre mar i muntanya, pescadors i pagesos. Té un clima molt benigne, motiu d’estiueig des de fa molt de temps. És una comarca amb un gran esperit emprenedor, sempre en busca d’activitats econòmiques novedoses i diferents. El turisme de fa tants anys ha modulat els maresmencs com una gent força oberta a idees, llengües, maneres de pensar, una gent receptora de cultures… Malgrat tot, cada poble té un caràcter propi, que espero que la massiva immigració de la zona metropolitana no desnaturalitzi del tot.

I què hi troba a faltar?
Malgrat que hom pugui trobar caràcters comuns, crec que manca un sentiment de pertinença a la comarca. Hi ha un gran individualisme, potser beneficiós per l’esperit emprenedor però que no permet sumar esforços en projectets més ambiciosos d’estructuració i logística del territori.

Quins projectes té per endavant?
Bé, degut a la meva feina, estic començant projectes nous contínuament ja que el coneixement científic funciona superant-se cada dia. Ara m’interessa molt poder predir la dinàmica de la producció oceànica, tant a nivell global però sobretot al Mediterrani i hi intervenen factors tant interessants com les tempestes o les pluges roges de pols del Sàhara. Així es pot preveure una dinàmica futura si aquests factors canvien en escenaris de canvi climàtic. A nivell no tant científic estic molt interessat en apropar la ciència a la societat en general i que aquesta se la faci seva com una part integral del nostre funcionament com a país, i contribueixo els meus granets de sorra en aquests aspectes. Penso que podem tenir una màxima incidència en el jovent.

per Redacció

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris