dilluns, 10 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Front fred

Mai no he estat dona d’un sol paraigües. Pocs, molt pocs d’ells m’han durat
setmanes; la major part dies comptats tan sols.

I no, no és qüestió d’oblit o memòria.
Si els abandono -trio minuciosament el temps i el moment- al metro o sobre la
taula d’un restaurant és, simplement, per desamor.

Necessito cada vegada més temps per a
superar aquests naufragis. Passo mesos cercant un nou candidat: prefereixo,
després de tant fracàs, banyar-me fins als ossos a equivocar-me. Recorro
botigues i centres comercials: uns vacil·len de doble vareta, d’altres -els més
vulgars- de centímetres de contorn; els plegables juren i perjuren que
s’adaptaran a la meva vida.

Aquesta tardor torrencial ha fet que em
precipités: aquí el teniu, a l’atestat paraigüer d’aquesta cafeteria. Sí,
l’estampat.

Com el perdi de vista o el deixi de la
mà, m’abandonarà i se n’anirà amb qualsevol altre. No; no sembla -fixeu-vos com
llueix de mànec- paraigües d’una sola dona.

En
fi.


per Aster Navas | traducció: Adolfo Martín

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris