dimarts, 11 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Gener Salicrú

gsalicrup.jpgEl clarinetista mataroní Gener Salicrú ha estat seleccionat aquest
mes de febrer com a finalista d’un projecte que crearà la primera
orquestra mundial a través d’internet, "L’Orquestra Simfònica de
Youtube". Així ho ha decidit un tribunal format, entre d’altres, per
músics de l’Orquestra Simfònica de Londres, la Filharmònica de Berlín i
la Filharmònica de Nova York.

El clarinetista mataroní Gener Salicrú ha estat seleccionat aquest mes de febrer com a finalista d’un projecte que crearà la primera orquestra mundial a través d’internet, "L’Orquestra Simfònica de Youtube". Així ho ha decidit un tribunal format, entre d’altres, per músics de l’Orquestra Simfònica de Londres, la Filharmònica de Berlín i la Filharmònica de Nova York.

gener-salicru.jpegEl tribunal que t’ha escollit com a finalista, és del més alt prestigi. Què vas sentir quan et van comunicar la bona notícia?
En el moment de llegir la notificació que em van enviar, més que alegria vaig sentir com una espècie de sensació d’alleujament, perquè pensava que el jurat hauria passat a força gent a la fase final, i només n’haurien descartat aquells que realment no veien prou preparats per a tocar a l’orquestra. Però la sorpresa la vaig tenir quan vaig veure que, en el cas dels clarinetistes, de tots, només n’havien seleccionat a cinc.

Concretament, en què consisteix aquest projecte que impulsarà la primera orquestra mundial a través del portal d’Internet youtube?
YouTube ha fet una crida a tots els músics d’arreu del món per a que participin en la creació d’aquesta orquestra. Els participants hem hagut d’enviar dos vídeos interpretant allò requerit amb el nostre instrument. El jurat van seleccionar a uns aspirants que fins el 22 de febrer van ser votats pels usuaris d’internet. Els guanyadors viatjaran a Nova York per a tocar en el concert de l’orquestra al Carniege Hall.

Ets fill d’una família de músics mataronins. Com recordes la teva infantesa des de la vessant artística?
Recordo unes trobades familiars on fèiem molta xerinola, molt de teatre i molta música. En tinc un record molt feliç. Tots trèiem els nostres instruments i tocàvem peces d’aquelles conegudes i immortals. Bé, jo intentava seguir, perquè encara no en sabia prou.

Segurament, vas coquetejar amb diversos instruments però al final et vas decantar pel clarinet. Què et va decidir?
Va ser decisiva la observació de la meva tieta Montserrat Soler tocant un instrument que el trobava tan curiós i amb tantes claus enrabassades. Ella, a més, va ser la meva professora fins que vaig entrar al Conservatori Municipal de Barcelona. D’ella en vaig treure una pila de coses bones, com saber trobar la bona qualitat de so i aprendre a treballar amb disciplina, cosa que em proporcionà una bona base.

Si algun o alguna estudiant et demana consell per orientar els seus estudis vers la música, què li dius?
Precisament fa uns dies, un jove estudiant de violoncel de Tordera, l’Òscar Diego, em comentava: "la vida de músic deu ser molt guai". I jo el vaig respondre afirmativament, però també li vaig dir que és tan "guai" com difícil. És un tipus de professió que pot ser bastant irregular i inestable, com tantes altres disciplines artístiques. Cal esforç constant per a augmentar o almenys mantenir el teu nivell tècnic, i realment, cal sentir molta il·lusió per a persistir i no decaure.

En l’edat de joves estudiants, quan ja tenen un nivell més avançat i ja poden treballar en formacions de grup, com corals, orquestres, o d’altres grups instrumentals, se’ls obre l’oportunitat de gaudir d’unes experiències fantàstiques, que ja van més enllà de l’experiència musical en si, essent alhora tot un enriquiment personal.

A part de la que música que has d’escoltar pels teus estudis, quina és la que escoltes en la intimitat?
Sovint em poso la ràdio i escolto els èxits del moment. No sóc pas d’aquells músics clàssics que creuen que tota la música comercial és de mala qualitat. Hi ha de tot. M’agraden els discs de la col·lecció Putumayo, també la música americana dels anys 60, sobretot negra. Funk, fusió, R&B,… Però no sóc gaire fidel a cap grup en concret. De la clàssica, m’agrada escoltar música simfònica del segle XIX i principis del XX.

Diversos músics de prestigi impulsen orquestres heterogènies per ressaltar el seu valor universal. Com valores aquestes iniciatives?
Valoro molt positivament quan grans i poderoses empreses, com és en aquest cas YouTube, decideixen portar a terme una iniciativa de caire cultural i artístic. Encara que hi hagi un rerafons de voluntat publicitària, és admirable la valentia que han tingut per a llançar un projecte de tal dimensions dedicat a la música. Estem acostumats a que algunes grans empreses surtin a les notícies només quan es tracta de qüestions d’actualitat econòmica, d’aliances empresarials i per estratègies del món del capital, però ben poques vegades, encara que hi són, ens sorprenen amb aquest tipus d’apostes dedicades a la cultura i l’art, així com en projectes de desenvolupament social.

Ets membre del quintet de corda i clarinet "Klimt" i també del quintet de vent "Polissons". Quins diferents registres assoleix el teu instrument en un o en l’altre quintet?
En el quintet de vent, el clarinet és un timbre més dels cinc diferents, que són la flauta, l’oboè, la trompa i el fagot. Per tant, el seu paper es manté en equilibri amb els protagonismes dels cinc sons, encara que, entre tots ells, la flauta, per la seva tessitura aguda, sol encapçalar les frases musicals de conjunt. En canvi la formació de quintet de corda i clarinet és més atípica. És el clarinet el que s’ha afegit al quartet de corda i, per tant, el seu paper és molt cantant, i en moltes obres essencialment solístic.

L’any passat vas presentar el teu projecte de final de carrera "El Clarinetista Nàufrag". En què va consistir?
"El Clarinetista Nàufrag" era un concert presentat com un espectacle musical. Es tractava de donar al format de concert convencional la dimensió d’espectacle tot fent entremesclar un senzill i simbòlic fil argumental amb la música, i dotant l’espectacle de l’art de la dansa. Això va ser gràcies a la col·laboració de la ballarina mataronina Marta Dalmau. La posta en escena va ser tractada per les escenògrafes Elena Font i Marina Pineda, i la direcció escènica confiada a en Joan López, tots ells també mataronins. Algunes músiques van ser composades per a l’ocasió: una obra de Ximo Tarín, una altra de Raquel García-Tomás i una altra meva, basant-me en un poema del poeta mataroní Josep Punsola.

D’aquesta manera vaig posar en pràctica la meva creença en la capacitat de transversalitat de les Arts, i la necessitat d’experimentar en aquest camp.

Has fet estudis de perfeccionament a l’Acadèmia de les Arts de Praga, la ciutat daurada, amb Vlastimil Mares i Jiri Hlavac. Com ha estat l’experiència?
L’experiència a l’Acadèmia de les Arts de Praga ha estat molt enriquidora a nivell personal i a nivell artístic. Precisament parlant de la interrelació entre les diferents arts, a l’Acadèmia de les Arts s’hi reuneixen els estudis de música, dansa, teatre i de cinema i televisió, cosa que m’ha servit d’inspiració per a possibles futurs reptes de creació d’espectacles interdisciplinars.

per Ramon Texidó

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris