Glòria Farrés
Glòria Farrés es dedica a l'ensenyament, responsabilitat que compagina amb la seva feina de traductora de francès.
No li agrada la rutina i és una apassionada de l'art, especialment la pintura i la música. Del Maresme en destaca el mar, la serralada propera i la proximitat amb Barcelona.
A què es dedica professionalment?
Compagino l'ensenyament amb la feina de traductora de francès.
I què li agrada més de la seva feina?
Quan un alumne, sense dir-te gaire res, només amb la mirada, t'agraeix el tracte. I en la traducció, quan descobreixo, en l'esforç de passar d'una llengua a l'altra, una interpretació inesperada, un matís nou, difícil de traspassar.
I menys?
La rutina de tota feina: els petits problemes de cada dia, les reunions llargues, les presses en els lliuraments de la traducció...
Però la seva afecció, en realitat, és...
M'agrada molt l'art, especialment la pintura i la música.
Com a persona, com es definiria?
Puc dir indefinible? És que per un mateix és difícil saber què és l'essencial. Sóc força discreta, inquieta, potser de vegades una mica temperamental, orgullosa i massa reservada...
Llibre, pel·lícula i música preferida?La metamorfosi de Kafka, la vaig llegir amb disset anys i em va trasbalsar molt. Des d'aleshores, l'he rellegida un parell de cops i sempre hi trobo coses impressionants. De pel·lícules, m'agraden els clàssics: L'home tranquil, per exemple. De música, escolto de tot, la Maria del Mar Bonet, en Sergi Mas, Keith Garret, lieds de Schubert, obertures de Wagner, peces de Shostakovitx, de Fauré, de Satie...
L'esport que li agrada més és...
Fer footing pels vorals de la riera.
Si tingués poder polític, què seria el primer que canviaria?
Per començar, que realment el poder polític i el judicial estiguessin separats. I després, intentar gestionar bé, amb molta cura, el diner públic. Entenc, però, que ha de ser molt difícil. Admiro els bons polítics, perquè no ho tenen gens fàcil.
I si tingués molts diners, què en faria?
Seria mecenes.
Un fet històric que l'hagi impressionat especialment?
Per proximitat històrica els camps d'extermini nazi i els gulags soviètics.
Qui és el seu heroi o la seva heroïna i per què?
Tots aquells herois anònims que són capaços de sobreposar-se a grans desgràcies i seguir lluitant, tant si és el fracàs continu d'un artista, com el d'un pare que perd un fill, com l'immigrant que envia pocs diners a casa i comença a veure que el seu somni no es realitzarà... Si us referiu a herois no anònims, n'hi ha molts: Vicenç Ferrer, Gandhi, Jaume I, Miquel Àngel, Voltaire...
En una amistat què és el que valora més?
Tinc amics molt diferents. És una entesa que perceps, lligada a la sinceritat i a l'afecte, a alguna cosa comuna i natural, que sembla indestructible. Fins i tot quan no hi són en els moments difícils, perquè són lluny o perquè també tenen problemes, saps que els tens a prop.
I en una parella?
El respecte i la complicitat, entre tantes coses...
Per què li agrada viure al Maresme?
He nascut aquí, sóc d'aquí. M'agrada especialment el mar, i també la serralada propera, però sobretot el mar. També m'agrada, és clar, tenir Barcelona al costat.
I què hi troba a faltar?
Justament el pla, mai pots relaxar completament la mirada, de seguida topes amb els turons. I també trobo a faltar, és clar, algunes infraestructures (viàries, culturals...). Però no em queixo, és un lloc on s'està força bé.
Quins projectes té per endavant?
Estic fent una traducció de Paul Léautaud, un personatge molt interessant, molt estrany, que escrivia francament bé. També preparo una ponència per un congrés sobre el filòsof Merleau-Ponty de qui vaig fer una tesi...