dimarts, 11 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Happy Hour

S’acaba la happy hour.. snif, snif.. Proposo que plorem plegats per aquesta pèrdua tan dolorosa com inevitable.

Queden poques coses, que, a més d’alegres costin la meitat.

Pensem – el 2×1 dels hipermercats, el dia del espectador al cinema,els llocs on els nens no paguen, les ofertes… Tot molt mes barat, però happy,happy..  què vols que et digui…

Ens quedarà la nostàlgia en el record, d’aquesta icona dels caps de setmana al bar, al pub, a la disco i a l’after (en aquest ordre).

Enyorarem la imatge dels gots de xupito amunt i avall de la barra, com si tinguessin rodes, reproduint-se com conills, en la foscor de la festa.

Sentirem les rialles de la gent de la nit, barrejades amb l’últim acudit dolent, d’algun col·lega en estat happy; tot això des de casa d’un amic on ens hem ajuntat, amb un arsenal d’ampolles, per honorar entre got i got, l’Hora, (l’Hour) que ens va deixar.

Mentrestant, les autoritats competents, es penjaran la medalla de l’Abstèmia 
Política, convençuts de que ja no ens emborratxarem sempre que ens vingui de gust.

I quan els nostres néts, facin els divuit, els hi contarem, entre batalla i batalla, que temps era temps, quan érem joves i trempats, existia una hora alegre, per riure i disfrutar, sense fer mal a ningú, en uns llocs de trobada que en dèiem bars: La happy hour.

per David Xiberta

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris