dissabte, 14 de desembre de 2019
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Joan Corbella

joan_corbella_100x100.jpgEl doctor Joan Corbella va néixer a Santa Coloma de Queralt l’any 1945. És metge i psiquiatra i, també, un destacat divulgador de la Psiquiatria i la seva aplicació en la vida quotidiana. En aquest sentit, el doctor Corbella col·labora sovint amb els mitjans de comunicació tant en premsa, com en ràdio i televisió. Entre d’altres distintius, ha rebut el XVII Premi de les Lletres Catalanes. El passat 10 de juny, va celebrar la conferència "Educar en valors" a Cabrils.

El doctor Joan Corbella va néixer a Santa Coloma de Queralt l’any 1945. És metge i psiquiatra i, també, un destacat divulgador de la Psiquiatria i la seva aplicació en la vida quotidiana. En aquest sentit, el doctor Corbella col·labora sovint amb els mitjans de comunicació tant en premsa, com en ràdio i televisió. Entre d’altres distintius, ha rebut el XVII Premi de les Lletres Catalanes. El passat 10 de juny, va celebrar la conferència "Educar en valors" a Cabrils.

joan_corbella_800x600.jpgQuè el va impulsar a escriure el seu llibre "Quins valors hem de transmetre als nostres fills?"
Va ser un encàrrec de l’Editorial en un moment que se’n parlava molt de la pèrdua de valors.  Tanmateix vaig acceptar perquè m’interessa el tema i pensava que podia aportar quelcom que ajudes.

Diu que cal que les famílies tinguin una predisposició a educar. Però es pot definir el terme "educar" amb un cert consens?
Educar és el procés pel qual s’ajuda al desenvolupament de la personalitat de l’altre, és un fenomen bilateral, pares eduquen fills, fills eduquen pares. Mestres eduquen alumnes, alumnes eduquen mestres…

També comenta que, des de la perspectiva dels valors, cal que fem una clara distinció entre el bé i el mal. Com recomana abordar aquesta qüestió? 
Som propensos a posar moltes etiquetes. La majoria innecessàries. Cal però tenir ben clar que existeix la bondat i, en contrapartida, la maldat. L’objectiu final de tota vida és ser una "bona persona". Bé, el més bona possible. Mai res és absolut.

A més, els valors es contemplen molt diferentment per les diverses cultures. Què passa en aquest sentit, quan cultures molt diferents convergeixen en un mateix espai-temps?
Tot es pot explicar per la resposta anterior. El valor preponderant és la bondat i aquesta està molt més arrelada que els costums o els valors concrets de cada cultura. Una bona persona ho és siguin quin siguin els guions morals que dictin la seva conducta.

Creu que la nostra societat tendeix a sobreprotegir als petits i petites?
Sí, es tendeix a confondre estimar en protegir. A qui se estima se’l vol feliç. A qui es protegeix se li vol evitar el patiment o els neguits i una cosa no equival a l’altre. La felicitat esta feta de tota mena de vivències, d’ingrates també. Cal ajudar a conviure amb les frustracions de la mateixa manera que cal aprendre a viure amb les alegries.

En educació dels fills, hi ha algun mètode que mai no falla? Potser, l’amor?
No hi ha res que no falli. En tot cas cal dir que és bo que "falli". Vull dir que educar no és tenir-ho tot controlat. La mateixa vida no és controlable. La personalitat es desenvolupa en els encerts i en les errades.

Creu que l’actual situació de crisi econòmica pot esdevenir una oportunitat per als valors?
La crisi obliga a adaptar-se a viure diferent. I la capacitat d’adaptació a les situacions noves és una mostra de la maduresa d’una personalitat.

Davant els problemes, es tendeix a perdre excessius esforços en buscar culpables quan el que cal és cercar solucions? Per què hi ha aquesta tendència?
Aquesta és una qüestió Occidental, els orientals no cerquen sistemàticament "la culpa". Admeten que l’atzar també pot jugar i tendeixen buscar solucions o a acceptar el que veuen com a inevitable.

Sens dubte, llibertat i valors van íntimament lligats però, alhora, també cal posar límits. Trobar l’equilibri és un art?
Sense llibertat no tenen sentit els valors. Els límits cal aprendre’ls a posar-se’ls un mateix. Els imposats pels altres són normes o convencions socials que poc tenen a veure amb els valors personals.

L’exemple és la millor manera de transmetre els valors?
Sense cap mena de dubte.

És bo que els joves s’emmirallin en algun personatge públic?
És inevitable. Aquesta és la gran responsabilitat dels que tenen actuacions que arriben als mitjans i la d’aquest a l’hora de fer-los públics.

Vostè puntualitza que cal distingir entre educar i ensinistrar. Creu que hi ha una certa confusió per a distingir aquests aspectes?
I tant, es sol donar més importància a ensenyar a fer coses que a tenir actituds. Les conductes s’ensinistren, les actituds s’eduquen.

Hi ha un repte social. La conciliació de la vida familiar amb la laboral. Els nens i nenes necessiten la presència del pare i la mare, i a vegades no és possible.
Tenim els pitjors horaris laborals. Què hi farem. Només ho podem compensar fent el més agradable possible la convivència el temps que tenim fer gaudir d’ella. Una llar capaç de viure serena, divertida i joiosa és el be més preuats per tots els que la viuen.

Considera que la nostra ciutadania infrautilitza la visita al psiquiatra en relació a altres països?
Ja no. Crec que ja se’n fa un ús força adequat.

Perquè ens atura la por? Quin sentit té i com es pot contrarestar aquest sentiment paralitzador?
La por és una emoció que alerta dels perills. Imprescindible per no ser una persona imprudent. Quan no n’hi ha gens esdevenen comportaments inadaptats, quan n’hi ha més del compte apareix la fòbia, un trastorn que sovint cal tractar. Com en tanques coses l’equilibri és la situació adequada.

Per què "Viure en parella", com diu el títol d’un dels seus llibres, no és fàcil?
Era fàcil quan no s’esperava gran cosa de la parella. Ara hem cregut que l’amor és garantia de la felicitat i a aquesta li demanem, potser, més del que pot oferir. En tot cas sol ser menys difícil si es viu des de la bondat, les ganes de fer feliç a l’altre i la tolerància; si es converteix en una lluita per modificar la conducta de l’altre.

Creu que el repte de les persones ha de ser la recerca de la felicitat trobant el seu lloc en el món?
Això de trobar el lloc en el món potser és massa ambiciós. Crec que aconseguir una serenor i un benestar emocional amb certa estabilitat és una fita prou ambiciosa i gratificant.

Per acabar, li recordaré una frase famosa. Un escriptor deia que abans de tenir fills, tenia 7 teories de com educar-los. Després, quan va tenir 7 fills, no tenia cap teoria. Hi està d’acord?
I tant, la única teoria és que no n’hi ha altre que generar un ambient favorable per desenvolupar la personalitat. Això vol dir un bon ambient.

per Ramon Texidó | Foto: TVC

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris
produït per