dimarts, 11 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Josep Torrents

"Tots necessitem un nou alè, una visió optimista de la vida, i … creure en la força de l’amor"

josep_torrents_p.jpgEntrevistem al psicòleg arenyenc Josep Torrents amb motiu de la presentació del seu llibre "Un passeig per l’autoestima". Torrents s’endinsa en el terreny més gratificant de l’existència i, arran de les seves pròpies experiències personals, ens planteja com ser feliços en la vida quotidiana.

Entrevistem al psicòleg arenyenc Josep Torrents amb motiu de la presentació del seu llibre "Un passeig per l’autoestima". Torrents s’endinsa en el terreny més gratificant de l’existència i, arran de les seves pròpies experiències personals, ens planteja com ser feliços en la vida quotidiana.

josep_torrents_.jpgQuins són els puntals de l’autoestima?
Jo particularment en defineixo tres de bàsics:  El primer i més important és L’AMOR A SI MATEIX, que implica estimar-se i saber que som dignes d’amor, malgrat els nostres defectes i limitacions. Es tracte d’un amor incondicional, que no pretén involucrar a ningú, ni dependre  de cap relació, ni de cap condicionament social, laboral…; tan sols cerca la pròpia estimació, comprensió i respecte vers un mateix.

En segon lloc hi trobem LA VISIÓ D’UN MATEIX, que té a veure amb el concepte que un té de si mateix. En signe positiu, és tenir una bona idea i creure amb les pròpies habilitats i capacitats. El tercer és LA SEGURETAT AMB UN MATEIX. Sentir-se segur, vol dir confiar en un mateix i actuar amb convicció, sense dubtes, sense pors. Significa estar convençuts que ens en sortirem davant d’una situació complicada, difícil, i que actuarem adequadament, malgrat ens puguem equivocar.

I com es pot definir?
Tots ens tenim una lleugera idea del que significa, però costa trobar una definició concreta, ja que és tracte d’un concepte abstracte que es relaciona amb la nostre personalitat i amb el valor que ens atribuïm, tant a nivell individual com social. Així, etimològicament prové del llatí, del verb “aestimo” que significa posar preu, valorar, apreciar. Per tant, les definicions poden ser diverses i totes coincideixen amb el grau i la capacitat que tenim de valorar-nos, apreciar-nos i respectar-nos.

Què és el que fa que moltes persones els hi costi tant tenir-ne?
Hi ha persones, que no s’estimen ja que no saben valorar-se, respectar-se i apreciar-se. Són capaces moltes vegades d’estimar per sobre de tot als altres i se’n obliden d’elles mateixes.

El teu llibre es basa en les teves pròpies experiències? Què té d’autobiogràfic?
El meu llibre es basa amb experiències personals  i és fruit de les meves inquietuds, recerques personals. En segon lloc, de les experiències que he recollit dels pacients que s’ha presentat a la meva consulta dels quals he après molt; i també dels meus mestres i terapeutes, que m’ han influït amb el seu ensenyament.

En definitiva, aquesta obra és un treball que implica el meu procés de creixement personal que m’ ha portat a recuperar la confiança en mi, a aprendre a acceptar-me i a creure amb la força de l’amor.

L’autoestima té molts camins o escenaris possibles?
Camins de l’autoestima: Jo parlo d’ingredients. Per a mi aquests són els següents: acceptar-nos tal com som, comprendre i comprendre’ns, el perdó, la compassió, deixar de criticar-nos, aprendre dels nostres errors…

Quines són les avantatges i beneficis de les teràpies de grup?
Facilitar el recolzament de l’individu, mitjançant el propi grup. Per això hi ha diferents Grups de teràpia que contemplen diferents objectius i diferents maneres d’ actuar.
Hi podem trobar :

a.- Els Grups de Creixement Personal, on els objectius i interessos dels participants poden ser molt diversos: conèixer-se una mica millor, resoldre determinades problemàtiques, com ara, expressar-se en públic, millorar la relació familiar, de parella, superar pors, millorar l’autoestima…

b.- Els Grups de recolzament, centrats en problemes i assumptes comuns de l’individu (alcoholisme, separacions, dol, violència domèstica …)

c.- Grups de teràpia de la conducta. Bàsicament, es tracta d’ aplicar certes tècniques de  modificació de la conducta, com la relaxació, la desensibilització sistemàtica, el reforç positiu… però en grup. Els participants practiquen junts les habilitats que van aprenent i s’ajuden mútuament.

N’hi ha de més tipus: Grups de dol, grups de psicoteràpia grupal …

un_passeig_per_l_autoestima_josep_torrents.jpgQuines circumstàncies frenen el creixement personal? Què es pot fer al respecte?
D’entrada és l’actitud del pacient la que mana en voler canviar. Un aspecte que frena tot sovint son les resistències internes. Com ara, per exemple, dir-nos interiorment: “Això és impossible de canviar”; ajornar una decisió fent una altre cosa, negant-nos a escoltar, creure: “Si ho faig, no seré una bona persona”, “Això és una ximpleria”, ”Això porta massa feina”, “És massa car”… Un altre aspecte són les nostres pors que ens frenen als canvis.

Per a créixer, cal voler canviar i estar-ne predisposat. Aleshores, cal anar a un especialista o un terapeuta que ens doni les eines necessàries per canviar

Has parlat de por, quin paper juga?
La por és una emoció lògica, una reacció de l’organisme davant d’un estímul o una situació amenaçadora, que forma part del repertori de les emocions humanes. La por ens aporta de forma positiva un estat d’alerta per tal d’evitar situacions i comportaments que posin en perill la nostra integritat física o psíquica, a la vegada ens protegeix de possibles danys que podem rebre en diferents àmbits: laboral, familiar, social, econòmic, ètic, moral, etc…

Una certa dosi de por es considera completament normal. Ara bé, quan es manifesta en forma d’inseguretat, ansietat, nerviosisme general, tremolors, suors, palpitacions i ens paralitza, aleshores es converteix en patològica o malaltissa. De manera que pot actuar en diferents comportaments individuals o socials, provocant una incapacitat per afrontar segons quins aspectes de la vida quotidiana, com ara, la soledat, l’amistat, el sexe, la foscor, l’autoritat, la vellesa, la malaltia, parlar en públic…

També ets expert en psicopatologia, diagnòstic i tractament infantil. Perquè la infantesa és tant determinant per al futur de les persones?
Les primeres etapes de la vida són decisives pel propi desenvolupament personal. Un fet que pot determinar el nostre futur és el guió de vida que ens han marcat els nostres pares, avis, oncles, professors… que té a veure amb les normes, creences, actitud de vida, etc.

El guió de vida, té a veure amb el que hem après dels nostres primers instructors, tant sigui mitjançant la comunicació verbal, com no verbal. Per la qual cosa, qualsevol aspecte de la comunicació entre pares i fills funciona com un missatge, que pot ser captat com una prohibició o un permís, una autorització, un reforç, un menyspreu…, i provocarà una reacció en el nen que farà que es comporti de determinada manera. Així, cada adult transmetrà diferents continguts d’acord amb el seu propi desenvolupament personal.

Les instruccions rebudes són moltes, tant en signe positiu com negatiu, que ens marquen al llarg de la vida, i que ens poden fer sentir atrapats, limitats, lliures i oberts al món.

Un altre aspecte té a veure amb les influències de l’entorn familiar i social que rebem de menuts. Certament quan érem petits vàrem aprendre a viure, a sentir i experimentar en funció de les reaccions i actituds dels adults que ens envoltaven. El pare, la mare, els avis, els primers mestres de l’escola… ens varen influir i a la vegada ensenyar certes pautes de conducta, valors, creences, etc. I és així com vam aprendre el que ara pensem de nosaltres mateixos i del nostre món. De manera que si vam viure amb persones que se sentien enrabiades, porugues, crítiques, exigents… segurament vam aprendre molts aspectes negatius d’aquestes emocions i d’aquests comportaments; i, si per contra, vam viure en un ambient de seguretat, comprensió, acceptació, respecte, amor.. aleshores vàrem interioritzar un altre tipus d’actitud emocional més positiva.

Des de la perspectiva professional, com defineixes la felicitat?
Professionalment i particularment, per a mi té a veure amb l’autoestima. És tant senzill com agradar-se a sí mateix i estimar als altres. Amb aquesta concepció de ben segur que gaudiràs més del moment present i et sentiràs molt millor amb tu mateix i amb els que t’envolten. Recordaré el que va manifestar l’il·lustre escriptor francès Jean Jacques Rousseau: Ningú no pot ser feliç si no s’estima a ell mateix.

Quina expectativa solen tenir les persones que van per primera vegada a una consulta?
El que volen és que els ajudis a trobar un camí per solventar la seva problemàtica. En definitiva, volen refer-se, recuperar-se. A tall d’exemple, un pacient em va manifestar que volia tornar a recuperar l’alegria per a viure; un altre que volia aprendre a dir prou, a dir no!; un altre que volia perdre la por als espais públics; a la gent, etc..

Canvien de percepció després d’unes quantes sessions ?
La veritat es que sí. Normalment quan venen a consulta, tendeixen a veure el seu problema des d’una perspectiva, d’un punt de vista. Aleshores, jo els hi dic que els ensenyaré a estimar-se, és a dir, que aprendran a valorar-se, a respectar-se i a apreciar-se. Que tindran l’oportunitat de coneixe’s una mica millor i d’aprendre certes habilitats que els permetran enfrontar-se en si mateixos i millorar-se.

També treballes l’àmbit familiar. Precisament, la família és un nucli sobre el que gira una part important de la nostra societat…
Efectivament, la família està evolucionant. Per la qual cosa, el concepte de família està canviant considerablement degut als continus canvis socials. Així podem constatar: Que la família ha sofert canvis, degut a la incorporació de la dona en el treball i en alguns casos en llocs de responsabilitat.

També a l’hora de trencar-se el mite de la indissolubilitat del matrimoni, ja que es produeixen separacions. El que origina un trasbals en la parella i els fills.

El valors individuals, socials, polítics, espirituals han canviat. Actualment hi ha un cert desencís .

Els rols a nivell de comportament en la cura i l’educació dels fills, també han canviat.

Tot això porta de per sí una manera diferent de relacionar-se tant a nivell de parella, com de relació pares-fills. Què pot passar? Que hi hagi poca dedicació dels pares als seus fills, els avis que fan la funció de pares, poca comunicació, poc diàleg, estrès familiar, malalties somàtiques…

Creus que l’escola és una bona oportunitat per detectar i tractar alguns problemes que a vegades no saben canalitzar les famílies?
Crec que a les escoles, avui, hi ha bons equips de pedagogs i psicòlegs, i que estan fent una gran tasca a l’ hora de detectar i canalitzar, trastorns de personalitat, de l’estat d’ànim, d’ansietat o en el mateix aprenentatge escolar.

Després del teu llibre, quins projectes t’has proposat per endavant ?
Ara per ara, el que estic fent és divulgar el contingut del llibre i parlar d’autoestima. Crec que és un bon moment per donar eines per l’autoconeixement i ajudar a l’autoreflexió. Tots necessitem un nou alè, una visió optimista de la vida, i … creure en la força de l’amor.

Un altre projecte, és continuar organitzant Grups de teràpia i creixement personal per donar la mà a qui ho necessiti.

També tinc en perspectiva un segon llibre d’aquí un temps. El tema central tractarà, sobre la bellesa de la vida i com gaudir-la.

per Ramon Texidó

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris