dimarts, 27 de d’octubre de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

“La banda Trapera del rio”, un tomb als inicis del punk estatal

Si tot, i tothom, torna, ¿per què no ho havien de fer aquells que van ser els precursors de la música punk, no només a Catalunya, si no a tot l’estat?

bandatrapera.jpgLA BANDA TRAPERA DEL RÍO es va formar just un any abans de les primeres eleccions democràtiques, celebrades al juny de 1977. Tot i que, als seus començaments, oferia un so més proper al rock dur, la influència rebuda per les primeres formacions punk anglosaxones va provocar una derivació cap aquest estil. Però més que la música era la seva actitud sobre els escenaris lo que va convertir a aquesta banda en l’estendard de l’escena punk-rock estatal; lo seu era pura provocació intencionada; i amb aquesta màxima també va començar a escriure les lletres de les noves cançons, com es el cas de les ja mítiques ‘La Regla’o ‘Rock Cloaca’. Amb només un LP editat, la formació es va separar al 1982, tot i que durant el període comprés entre 1992 i 1996 van tornar a reunir-se amb motiu de la reedició dels seus temes.

Ja han caigut bots i barrals d’ençà que va començar, però aquesta vena de doble vesant nostàlgica-comercial que fa retornar a tots aquells que crèiem soterrats entre els nostres vinils més antics, també ha fet reviure la històrica formació catalana. Ara be, si  tenim el compte el fet de que el únic concert previst (fins al moment) es dins de la festa major de Cornellà, ens resulta inqüestionable que l’edat passa factura en cadascú de nosaltres. La provocació ha deixat pas a la maduresa, a la sensació de seguretat que dona l’estabilitat social i, en molts casos, als requisits d’una vida familar… per mínims que siguin els mateixos. Els Curriquis de barrio s’han convertit en currants de barri; no es que existeixi una gran diferencia… però sí el pas del temps. Ep! Què a mi ja m’està be… es historia viva la que podrem veure al juny a sobre d’un escenari; per a la meva generació i les posteriors, serà una manera de gaudir d’un espectacle musical fora de context, però amb regust a enveja atemporal. Així, en el futur, podrem dir: Escolteu! Jo vaig veure a LA BANDA TRAPERA DEL RÍO en directe! …i afegirem: Al juny del 2008 a Cornellà… però poder això ho direm amb la boca petita, quasi murmurant-ho. Je! Com si es pugui amagar la nostra tardana arribada al món.

La meva debilitat per aquestes reunions de veterans, afegida a la de la música punk-rock, em convertiran en una de les nombroses persones que xiularan, saltaran, ballaran i cridaran com boges a peu de l’escenari quan aparegui en Morfy Grey escudat pels seus companys més veterans i les darreres incorporacions (entenguis “amiguetes” i afortunats). Una llàstima que el Tío Modes decidís abandonar l’extraradi terrenal al 2004. Però, tal com he mencionat anteriorment, no es pot lluitar contra el temps; però de tant en tant si que podem recuperar part de la seva essència… encara que només sigui amb caràcter conformista-musical.

per Raül Ruiz

 

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris