dilluns, 10 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

La ceguera humana

blindness.jpgQue Fernando Meirelles és un director amb un estil personal, punyent i directe queda clar desprès de veure la premiada Ciudad de Diós i la colpidora El jardinero fiel, films amb els que el brasiler s’ha guanyat a pols el recolzament de la crítica internacional i del públic. Tanmateix, aquest  estil tant propi i contundent li han valgut per rebre el beneplàcit de José Saramago i poder adaptar la seva obra més important, Ensayo sobre la ceguera. Publicada al 1995, Saramago narra una faula apocalíptica sobre una epidèmia que ataca primer a un home, després a una ciutat i, per últim, a tot el planeta, amb una fúria i velocitat devastadora.

Encarregada d’inaugurar el Festival Internacional de Cinema de Cannes l’any passat, i rebre el Premi del Públic al Festival de Cinema de Sitges,  Blindness, és una arriscada exploració de la naturalesa humana, de l’egoisme de la gent, de l’oportunisme i indiferència, però també de la seva empatia, la seva capacitat d’estimar i la seva perseverança.

La història comença amb un flash. Un home es queda cec de cop i volta quan condueix del treball a casa, tot el seu món es converteix en una boira inquietant. Una darrera l’altre, cada persona que es creua amb ell correrà la mateixa sort. A mesura que s’escampa  el contagi, el pànic i la paranoia s’apodera de la ciutat, les víctimes de l’enfermetat blanca són enviats a un manicomi abandonat on perden tot contacte amb la realitat. Dins d’aquest hospital psiquiàtric hi ha un testimoni secret: una dona, Julianne Moore, que fingeix estar cega per poder estar amb el seu marit, Mark Ruffalo. Amb el seu valor com a única arma i amb la voluntat de sobreviure, portarà a una improvisada família de set persones per un viatge a través del terror, la depravació i la guerra, per sortir de l’hospital i tornar a una ciutat devastada en la que poden ser l’única esperança. Moore i Ruffalo estan secundats per actors de la talla de Danny Glover, Gael Garcia Bernal i Yusuke Iseya.

Meirelles és fidel al seu estil i ens mostra una pel·lícula plena de
suspens, reveladora, sorprenentment visual i d’una intensitat
inoblidable. Un cop més trasllada al públic a nous mons que canvien les
nostres perspectives amb unes interpretacions tan naturals com les de
Ciudad de Diós, combinades amb l’elegància i la política subtil de El
jardinero fiel. El propi director posa de manifest que “hi ha molts
dilemes morals que crec que la pel·lícula, en aquest sentit, va més
enllà que el llibre, en que les coses són més en blanc i negre. He
afegit molt de gris. És una història que ha de generar moltes
preguntes, però no donar cap resposta. Planteja qüestions sobre la
evolució de l’home, ens fa reflexionar de forma crítica, però no apunta
a cap direcció. Com en la història, cadascú tindrà que descobrir per sí
mateix el seu propi camí
”.

Era d’esperar que de la suma d’un Premi Nobel de Literatura i d’un
visionari director de cinema sortís una pel·lícula que va més enllà
dels 120 minuts de durada. Amb una estètica brillantment captivadora,
amb una estructura narrativa plantejada de manera que l’espectador
passa d’un estat tranquil a un punt frenètic en qüestions de segons, i
amb unes interpretacions autèntiques i profundes, A Ciegas (Blindness),
explica una història sobre la ceguera que tracta en realitat d’aprendre
a veure.

per Albert Canalejo


Llepafilms.blogspot.com

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris