dilluns, 10 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

La màgia del cinema

la_magia_del_cinema_800x600_01.jpgHausson presenta el seu nou espectacle Piso de charol a l’Espai Brossa

Fitxa:
Piso de charol
Fins al 6 de desembre de 2009

Direcció: Hermann Bonnín
Il·lusionista: Hausson
Partenaire: Neva Torres
Il·luminació: Pep Barcons
Escenografia: Manolo Trullás

Si haguéssim de definir ràpidament el nou espectacle del mag Hausson, diríem que és elegant, sobri, amb un glamour que funciona com homenatge al cinema del Hollywood dels anys 30, aquell que volia recuperar l’esperança després del crac de la borsa de 1929. El punt de partida són els jocs visuals que Busby Berkeley utilitzava als seus musicals – que són projectats entre truc i truc – en forma d’imatges calidoscòpiques.

poema_visual_de_joan_brossa.jpgHausson va conèixer el cinema de Berkeley gràcies a Brossa, que era un gran admirador de la seva obra. Fins i tot, li va dedicar una sextina i un poema visual. Per això, no és estrany que Hermann Bonnín (corresponsable de l’Espai Brossa al costat de Hausson) hagi volgut dirigir aquest nou espectacle. Hi ha molt de la concepció estètica i artística de tots dos en aquesta proposta de màgia i il·lusionisme. Blancs i negres, confetis, una il·luminació molt acurada i una música excel·lent: les composicions de Duke Ellington ajuden a recrear l’ambient del Cotton Club de Harlem. Una delícia per als amants del bon gust, del classicisme ben entès.

Per si fos poc, la veu en off de Josep Maria Pou, interpretant Orson Wells, obre la sessió amb una reflexió sobre el cinema, el teatre i el temps. Quan observem un truc, sigui d’interpretació o de màgia, ens preguntem “com es va fer?, si és a través de la gran pantalla. Si l’"engany" és en el teatre, l’interrogant s’actualitza: com s’ha fet?

la_magia_del_cinema_600x800_03.jpgCom diem, l’ambient recreat, el Nova York més romàntic i idealitzat, és un dels grans encerts de la proposta de Hausson. La seva partenaire, Neva Torres, llueix una rèplica exacta del vestit que Ruby Keller porta al número final de la pel·lícula 42nd Street. Ell, de negre rigorós, manté el ritme, la postura, el temple, i fa participar el públic sense caure en l’humorisme artificial i ingenu del que altres humoristes han abusat masses vegades.

Els números, encara que adaptats a l’atmosfera, són clàssics. I funcionen. Un truc de mocadors és, ara, un joc amb discos de l’època. Hi ha cartes, hi ha monedes i, fins i tot, s’utilitza la típica caixa (aquesta vegada, en forma d’Empire State Building) en la qual la partenaire perilla quan sembla ser disseccionada. Potser, el moment àlgid, en el qual tots els assistents aplaudeixen amb més ganes, és quan un ocell passa de la gàbia a estar dins d’una bombeta que, minuts abans, era encesa.

la_magia_del_cinema_800x600_04.jpgPiso de charol és, en definitiva, un espectacle de màgia i estil, recomanable per a tots aquells que busquin alguna cosa més que una sèrie de trucs espectaculars. Si hem de destacar algun punt fluix, potser podríem demanar una mica més de connexió entre algun dels números i l’ambient recreat, una mica més de contextualització. Però, en general, s’aconsegueix l’objectiu principal: homenatjar el cinema, al jazz, i el millor il·lusionisme. Joan Brossa hagués gaudit de valent.

Es baden bosquets de noies./ Som a anys llum del teatre. Són llunes/ que giravolten als estudis Warner/ i que al cor del cinema obren nous cercles;/ com polpa d’altres fruits i braços i cames,/ només el cine pot donar aquest ritme…  [Fragment]

[“Sextina a Busby Berkeley”,  Joan Brossa]

per Albert Lladó | ACPG | Vídeo i Fotos: Espai Brossa | Albert Julve 

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris