dilluns, 10 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

La reinvenció del vinil

Crisis, crisis, crisis. Poder, si es recollís una
estadística de la paraula més pronunciada durant aquests darrers mesos, aquesta
seria la que encapçalaria el top ten. No parlaré jo de la situació econòmica
mundial, ja que malgrat patir-la com a qualsevol ciutadà globalitzat, els meus
coneixements tècnics sobre la matèria son tant profans com empírics. Lo meu es
focalitzar-la sobre el mercat musical actual. Però no ens enganyem, dins d’aquest
sector artístic, el terme s’està fent servir molt més abans de que petés
l’economia universal. Tampoc tornaré a teoritzar sobre el benefici o perjudici
de Internet per a la
Industria, ni de la licitat o no de les descàrregues
compartides; força se ha parlat ja del tema com per avorrir-vos novament amb la
meva opinió. Bàsicament ens centrarem en un concepte: el CD i el seu depriment
d’us i, per tant, de compra.

brincos.jpgLa proliferació de les noves tecnologies com ara el
fitxers MP3, els Pendrive o el IPod, han provocat que els suports físics hagin
d’adaptar-se a les màximes de més capacitat x menys espai físic. Un disc
compacte, amb 12 pistes d’àudio, es gairebé una peça incòmoda, o prehistòrica,
per a les noves generacions de consumidors. Observant cap a on anirà el mercat
musical, a les distribuïdores i artistes no els hi queda més remei que
adaptar-se a noves vessants de comercialització com poden ser els Itunes o la
compra d’autoritzacions a descàrregues d’àlbums. Però, tot i assolint aquestes
metes de negoci, encara queden unes quantes preguntes que precisen una solució
com a resposta:

– Què passarà amb aquell percentatge de consumidors que encara
gaudim amb els suports físics i els seus complements? (com ara els llibrets, el
disseny de les portades, el fer servir les mateixes com a complement decoratiu…)

– Què succeirà amb les petites botigues que tenen en el suport
físic el seu gros d’ingrés i sostens?

Sembla ser que una de les solucions adoptades per les
discogràfiques es la edició (i reedició) d’àlbums, singles i EP’s en format
vinil de 12”,
10” i 7”. Quan la fórmula habitual
entra en un procés de precipitació cap al fet obsolet, i el progrés tecnològic
apunta cap a nous formats, es lògic que es pensi en l’element “nostàlgia” com a
un nou front d’atac comercial. Per als col·leccionistes que mai hem abandonat
el hàbit d’adquirir vinil, se’ns escapa un somriure al escoltar que ara, les
majors, han pensat en el vinil com alternativa de molt més qualitat auditiva.
Jo me n’alegro d’aquesta iniciativa, seria un hipòcrita si digués el contrari,
però no m’agrada que s’intenti vendre com a gran descobriment experimental un
material que:

a) porta dècades al mercat

b) s’havia relegat a un rol de desaparició i col·leccionisme

Existeixen segells que han apostat des de fa temps
per aquesta fórmula de edició i distribució; segells alternatius com ara B-CORE, DDT, MUNSTER o BANG!
entre d’altres han ofert al públic aquesta alternativa de consum amb la
intenció d’oferir una opció de producte, molt ben rebuda per part dels circuits
menys comercials d’aquest mercat; i tot fet des de una òptica de ideologia
musical, sense perdre el objectiu, lògicament, comercial.

A mida que passin els mesos, veurem com els productes
de consum massiu es presentaran en suport vinil d’una manera prudent, però
prolífica. La seva existència temporal dependrà de les quotes de mercat; la
atemporal… el temps ens ho dirà. La única cosa que tinc clara es que les
novetats editades per les grans discogràfiques es llançaran al mercat amb els
preus desorbitats de sempre, i això em fa tornar a somriure: “per què”, us
pregunteu? Per què molts de nosaltres continuarem ampliant la nostre discoteca
amb edicions de vinil antigues amb uns preus de col·leccionista, moltes
vegades, per sota dels preus de les novetats.

per Raül Ruiz | http://paparrucheando.blogspot.com

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris