La veritat

Qui no ha pensat mai si la notícia que estic llegint en un diari, que escolto a la ràdio o que veig a la televisió explica o relata els fets tal i com han succeït. Jo sóc una d’aquestes persones que sovint dubto de la imparcialitat dels mitjans de comunicació en la seva forma d’explicar-me la realitat.

Ens trobem davant d’una societat on els mitjans de comunicació independents, si encara en queden, és a dir, que no depenen de cap gran grup de comunicació, estan a un pas de la extinció. La gran majoria depenen de grans corporacions que volen dominar tot el que tingui a veure amb la informació, ja sigui en paper, en pantalla, a través de les ones, etc ...

Però el poder d’aquests grups no acaba en tenir controlats diversos mitjans de comunicació sinó que s’estén més enllà de la informació. Volen que consumeixis el que ells et proposen, volen que tinguis les aficions que ells et recomanen, i fins i tot, volen que tinguis la ideologia que ells volen compartir amb tu. Amb això vull dir que malauradament ens trobem dins una societat on és molt difícil mantenir-se independent o millor dit ser lliure sense influències.

Va haver una època en que a tots els mitjans de comunicació de l’Estat es feia  publicitat de tabac. Una llei va fer que això es regulés fins el punt de que ara està totalment prohibit fer-la. Ara sembla que aquest tipus d’intervenció per part de l’Administració és molt més difícil, ja què la gran influència que exerceixen els grups empresarials del nostre país que mantenen un fort lligam amb els grups que controlen la informació, fa que prendre decisions que vagin en contra de les seves idees sigui cada vegada molt més complicat.

Per tant per què em de vestir tots de la mateixa forma o de la mateixa marca, o per què hem de menjar tots els mateixos aliments i del mateix lloc. Ens hem tornat una societat homogènia on ser independent és ser vist quasi com un “bitxo raro”?

Malauradament a la nostra societat no hi tindria cabuda en el panorama informatiu, per exemple, un mitjà que només parlés de bones notícies, un informatiu que respecti la intimitat dels familiars els quals han patit una desgràcia o un mitjà que només fes publicitat d’aliments que fossin saludables o que només faci anuncis de vehicles que respectin el medi ambient.

Per l’audiència tot si val, i la majoria de mitjans no independents estan finançats per la publicitat i pels grans grups empresarials del país que són els que tenen el poder i la capacitat d’arribar a la gran majoria de la població, per tant els exemples que us he exposat abans serien impossibles de portar-se a terme, amb això tinc la potestat de poder  afirmar que actualment la informació independent és quasi una utopia.

Quan era més jove tots els meus amics em deien que internet ho canviaria tot i seria més fàcil trobar la informació sense manipular o independent. Això s’ha complert parcialment però no tot han estat avantatges. Gràcies a la gran xarxa disposem de més varietat  i facilitat per trobar informació, però discrepo molt de que haguem guanyat qualitat informativa veraç.

Internet s’ha convertit en un pou sense fons on tothom pot expressar-se, pot opinar o pot escriure, però al ser un mitjà molt difícil de regular també és molt difícil discriminar la veritat de la mentida. Les pàgines web també comencen a estar comprades per les corporacions i les que tenen una gran visita d’internautes han estat ràpidament adherides a un gegant de la comunicació.

Llavors, com pots trobar la informació imparcial si no hi ha ningú que la controli ?.  

Serà difícil així que  no et quedarà un altre remei que contrastar la informació dins de les teves possibilitats o ignorar-la del tot mantenint-te com un altre “bitxo raro” de la societat.

per Xavier Trigo



← Torna a l’hemeroteca