L'absurda clausura del museu militar de Montjuïc

Jordi Amat i Teixidó | Historiador | Calella

Ningú pot tenir el més mínim dubte que tot museu militar és també un centre d’interpretació de la història i, per extensió, també un element que, amb una exposició pedagògica adient, pot i ha de servir per sembrar la cultura de la Pau. Aleshores per què tancar el Museu Militar de Montjuïc?

D’acord que calien renovacions, actualitzacions, fer un esforç pedagògic, però no podem perdre el referent de la nostra història, passada o recent, per dolorosa que sigui. Un jovent sense coneixements de religió, ni dels esdeveniments històrics militars, sense monuments de victòries o derrotes, serà una generació sense referents. No es pot esborrar el referent tràgic de Montjuïc (presó, judici i execució de Companys, museu militar), però alhora el potencial pedagògic que hauria pogut tenir convertint el museu i el seu material en eines d’estudi de la tàctica militar, de les batalles més conegudes de tots els temps, dels resultats de les guerres. Entenc que no hauria estat un contrasentit compatibilitzar l’observatori per la Pau amb l’estudi de les eines de la guerra, perquè s’entén millor la pau si se sap bé l’abast destructiu de la guerra. Crec que ha estat un error no pensar bé tot això i treure el museu serà un evident empobriment cultural per Barcelona. Una nova oportunitat perduda per enfrontar-nos amb el nostre passat, no obviant-lo o tapant-lo sinó traient-ne les lliçons que la història, també la militar, ens pot ensenyar.



← Torna a l’hemeroteca