Raimon Miranda, escriptor, periodista cultural i guionista de cinema | Pineda de Mar
Les campanes de la llibertat han tocat a Arenys de Munt. Primer municipi que celebra un referèndum sobre el tema de l'autodeterminació a Catalunya. Amb un resultat a favor de la independència, un aclaparadora victòria del sí, per 96,39%, enfront d'un 2,28% de nos. Just el dia abans, es va realitzar un acte de suport de prestigiosos intel·lectuals a la consulta, al qual vaig assistir. Una sala plena a vessar amb més de 500 persones. On van participar una vintena llarga de destacades personalitats, del món de la cultura, l'economia, les lletres, etc...
Raimon Miranda, escriptor, periodista cultural i guionista de cinema | Pineda de Mar
Les campanes de la llibertat han tocat a Arenys de Munt. Primer municipi que celebra un referèndum sobre el tema de l'autodeterminació a Catalunya. Amb un resultat a favor de la independència, un aclaparadora victòria del sí, per 96,39%, enfront d'un 2,28% de nos. Just el dia abans, es va realitzar un acte de suport de prestigiosos intel·lectuals a la consulta, al qual vaig assistir. Una sala plena a vessar amb més de 500 persones. On van participar una vintena llarga de destacades personalitats, del món de la cultura, l'economia, les lletres, etc... Entre ells el jurista valencià Alfons Lopez Tena, la periodista argentina però establerta aquí, la Patricia Gabancho, l'escriptor Víctor Alexandre, el catedràtic de bioquímica Enric Canela, la professora de la Universitat, Elizenda Paluzie, el fundador de Vilaweb, Vicent Partal, el president d'Òmnium Cultural, Jordi Porta o el meu amic, el psicòleg Quim Gibert, que actualment viu a Fraga, la Franja de Ponent. Fins i tot estrangers residents actualment al nostre país ... On tots ells van fer un elogi encès de la valentia i el coratge, per exercir el legítim dret a decidir. Abans de començar l’acte em van presentar el batlle del poble, en Carles Mora i màxim responsable de la consulta, de la moguda patriòtica. Un home que passarà a les pàgines de la història de Catalunya, com la primera persona que va gosar convocar un referèndum, perquè el seu propi poble digui, expressi lliurement la seva opinió sobre aquest tema. I malgrat que la iniciativa va sorgir de la societat civil, ell personalment, va realitzar una tasca, un treball impecable, per rigorós, cívic e enginyós, alhora. On tot estava perfectament organitzat, fins i tot han compost el seu propi himne, que han editat en CD i es titula, les campanes de la llibertat, que vaig adquirir allà mateix. Amb lletra de l'historiador Jordi Bilbeny. Sobretot és molt emotiu, la part final de la cançó, on el expresident de la Generalitat, Francesc Macià, declara entusiasmat i commogut, la república catalana.
Per garantir la imparcialitat i l'objectivitat de tot el procés, un grup d'experts jurídics, polítics: senadors i diputats, avalaven i avaluaven els vots emesos, fent la funció escrupolosa e minuciosa de Junta Electoral. Com per exemple l'eurodiputat Oriol Junqueras, la senadora Montserrat Candini, el diputat al Congrés, Joan Tardà, el jutge de Pau, Antoni Maspons, el diputat al Parlament, Uriel Bertran, el exmembre del Consell Consultiu de la Generalitat, Jaume Renyer, etc.. que oferien garanties legal, de seriositat i responsabilitat.