dimecres, 12 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Llibres i roses de la Diada de Sant Jordi 2009

sant_jordi_2009_03.jpgSant Jordi: olor a tinta, paper i roses. Us presentem un vídeo amb alguns dels llibres que exposen a les milers de parades d’aquesta Diada. D’altra banda, segons les primeres estimacions, la venda de roses d’enguany podrien arribar a xifres similars a les de l’any passat.

Sant Jordi: olor a tinta, paper i roses. Us presentem un vídeo amb alguns dels llibres que exposen a les milers de parades d’aquesta Diada. D’altra banda, segons les primeres estimacions, la venda de roses d’enguany podrien arribar a xifres similars a les de l’any passat.

La Diada

Un munt de llibres i de roses engalanen, el 23 d’abril, tots el carrers de Catalunya en una de les diades més significatives del nostre país. La celebració de la fira de roses per Sant Jordi es celebrava ja al segle XV, tot i que en temps dels romans celebraven pels volts del mes d’abril una festa floral dedicada a la deessa Flora.

L’origen

Sabíeu que el Dia del Llibre es va celebrar per primer cop el 7 d’octubre de 1926? La idea original va ser de l’escriptor valencià establert a Barcelona Vicent Clavel Andrés, que ho va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona. Poc després, l’any 1930, es va canviar la data pel 23 d’abril per commemorar que aquest mateix dia van morir els escriptors Miguel de Cervantes i William Shakespeare. Però, van morir Cervantes i Shakespeare el mateix dia? No. Encara que és freqüent veure escrit que tots dos van morir el 23 d’abril de 1616, Cervantes va morir en realitat el 22 però va ser enterrat el 23. Cal tenir en compte que el 23 d’abril de 1616 a Anglaterra, regit pel calendari julià, va tenir lloc deu dies després que a Espanya, regit pel gregorià. Així doncs, Cervantes va morir deu dies abans que Shakespeare.

La llegenda

Coneguda com "Sant Jordi i el drac", la llegenda és el probable origen de tots els contes de fades sobre princeses i dracs a Occident. Cal tenir en compte que la llegenda es relata a diverses parts d’Europa i Àsia Menor com a pròpia (fins i tot al Japó), així que els detalls varien segons la tradició local.

La princesa

Comença amb un drac que fa un niu a la font que proveeix d’aigua una ciutat. Com a conseqüència, els ciutadans han d’apartar diàriament el drac de la font per aconseguir aigua. Així que ofereixen diàriament un sacrifici humà que es decideix a l’atzar entre els habitants. Un dia resulta seleccionada la princesa local.

El rei

En algunes històries, apareix el rei, el seu pare, demanant per la vida de la seva filla però sense èxit. Quan està a punt de ser devorada pel drac, apareix Jordi que, en un dels seus viatges (sovint a cavall), s’enfronta amb el drac, el mata i salva la princesa. Els agraïts ciutadans abandonen el paganisme i abracen el cristianisme.

Qui va ser Sant Jordi?

La  llegenda de Jordi es va originar al segle IV. Es creu que va nàixer en una família cristiana de finals del segle III a Capadòcia. De jove, segons sembla, va seguir els passos del seu pare i es va unir a l’exèrcit poc després d’arribar a la majoria d’edat. A causa del seu carisma, va pujar aviat de grau i va arribar abans dels 30 a ser tribú. Cap a aquella època, ja va ser destinar a Nicomèdia com a membre de la guàrdia personal de l’emperador romà Dioclecià (que va regnar entre el 284 i el 305).
Al 303, Dioclecià va emetre un edicte autoritzant la persecució sistemàtica dels cristians a tot l’imperi. Suposadament Jordi va rebre ordres de participar en la persecució, però va preferir donar a conèixer la seva condició de cristià i criticar la decisió de l’emperador. Un irat Dioclecià va reaccionar ordenant la tortura que va suportar sense emetre una sola queixa. I, posteriorment, el van executar.
Després de diverses tortures, Jordi va ser decapitat davant les muralles de Nicomèdia el 23 d’abril de 303. El 494, Jordi de Capadòcia va ser canonitzat pel Papa Gelasi I.

per Redacció | Diego Giménez | Vídeo: Diari maresme

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris