dimecres, 21 de d’octubre de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Maria-Josep Hernàndez i Lluís M. Panyella

"Tothom qui va conèixer en Xesco va quedar impactat profundament"

maria_josep_i_lluis_de_la-bicicletap.jpgAquest mes d’abril
Lluís M. Panyella – cantant animador, ex-membre del grup Cinc Dits d’Una Mà junt
amb Xesco Boix – i la periodista i també cantant animadora, Maria-Josep
Hernàndez, (coneguts també com a Grup d’Animació La Bicicleta) han presentat el seu llibre "Xesco Boix. Història de
la Nostra
Història", editat per Publicacions de
l’Abadia de Montserrat. Aquesta obra és un homenatge a l’introductor del folk
song i pioner de l’animació per la mainada a Catalunya, amb motiu del 25è
aniversari de la seva mort. El llibre és un apropament fidel i rigorós a la
figura d’en Xesco Boix.

Aquest mes d’abril
Lluís M. Panyella – cantant animador, ex-membre del grup Cinc Dits d’Una Mà junt
amb Xesco Boix – i la periodista i també cantant animadora, Maria-Josep
Hernàndez, (coneguts també com a Grup d’Animació La Bicicleta) han presentat el seu llibre "Xesco Boix. Història de
la Nostra
Història", editat per Publicacions de
l’Abadia de Montserrat. Aquesta obra és un homenatge a l’introductor del folk
song i pioner de l’animació per la mainada a Catalunya, amb motiu del 25è
aniversari de la seva mort. El llibre és un apropament fidel i rigorós a la
figura d’en Xesco Boix.

maria_josep_i_lluis_de_la-bicicleta.jpgCom va sorgir la idea
d’escriure el llibre?

LLM.  El mes de juliol es compleix el 25è
aniversari del traspàs d’en Xesco Boix i volíem retre-li un homenatge en forma
de llibre. Un llibre que deixés constància de la seva persona i obra des de la
proximitat, a través de testimonis propers del seu entorn, així com de persones
que van compartir amb ell moments i fets històrics. Que fos la suma de moltes
veus i moltes visions.

En Xesco va viure a les
acaballes de la dictadura i la transició. Al vostre parer, quin era el seu
compromís social d’aquella època?

LLM: En Xesco
sempre va tenir  una consciència de
compromís i una actitud de servei respecte al país. El seu ideal era la
llibertat individual i col·lectiva. Dos exemples de compromís són que en aquella
època va participar a La Caputxinada i que va estrenar
l’adaptació al català de la cançó “No serem moguts” una manifestació
d’estudiants contra la dictadura, tallant la
Gran Via de Barcelona.

En canvi, quines són les
claus que expliquen que en Xesco Boix és encara tan
vigent?

MJ. Pares i mestres
que llavors eren infants continuen ensenyant els seus contes i cançons, i són la
prova que el seu material és ben vigent. I un altre exemple: qui parlava als
infants d’ecologia o de respecte a la diversitat quan encara gairebé ningú ho
feia? Els missatges d’en Xesco són més que mai vigents.

El llibre ve acompanyat d’un
CD inèdit: una carta sonora d’en Xesco, amb cançons i reflexions. En què
consisteix?

MJ. És una
autèntica joia que acompanya el llibre, una gravació casolana que va fer en
Xesco en què ensenya les cançons del seu repertori a un bon amic, mestre i
cantant de Mallorca, Jaume Barceló. Amb les cançons, explica com les canta, com
les presenta, quins acords de guitarra fa servir… i alhora, comparteix algunes
reflexions sobre la seva estimació al país, la llengua, la professió..

Heu entrevistat 50 testimonis
que varen tenir un contacte directe amb ell. Hi ha un cert consens vers la
figura d’en Xesco? En què coincideix tothom?

MJ En la seva generositat, honestedat, en el treball
rigorós per la cançó, la cultura popular i la llengua catalana, i en la
preocupació per la formació adequada dels infants perquè creixessin amb “el cap
clar i el cor ben net”.

Hi ha algun testimoni que us
va sorprendre especialment?

LLM: Podríem dir
que cada testimoni ens descobreix una sorpresa, un més a més d’en Xesco, perquè
en Xesco era una persona genial i constituïa tota una caixa de sorpreses. La
seva personalitat era forta i al mateix temps molt diversa.

En Xesco mantenia una
perfecta relació harmònica amb la mainada a través dels seus contes
i cançons. On estava el secret d’aquesta connexió tan especial amb els més
petits?

MJ. En el seu
respecte i la seva sinceritat amb ells. No “feia un paper”, era ell mateix
davant els infants.
LLM. I alhora, en
que En Xesco estimava de debò la seva tasca i estimava l’auditori i treballava
estimant.

La seva aportació al món de
la cançó, la cultura popular i la llengua catalana era, alhora, universal. Com
s’explica?

MJ. Volia construir
un món millor sense excloure ningú. Estimava el país i la llengua, fomentava la
riquesa del vocabulari en els seus contes i cançons, però per damunt de tot,
estimava les persones i volia transmetre sentiments positius i constructius
LLM: En Xesco tenia
un gran sentit de País, però des de un punt de vista universalista i dels drets
humans dels pobles i les persones, deia: “Un no pot ser lliure si els demés no
ho són”

Generalment, com era la seva
relació amb el món adult? Segons es desprèn del llibre, era un home de
contrastos. 

LLM: La seva
relació amb els adults era de fer amics i conservar-los, però al mateix temps
sempre deia a la mainada : “Els grans estan tocats del bolet –bé la majoria-
 amb ells ja no n’hi ha res a fer.
Els grans diuen mentides, busquen més els que els separa, en lloc de compartir i
ajudar-se- competeixen, no els imiteu pas.” I mirat fredament, tenia raó,
oi?

I tant! Què ha estat el més
satisfactori en escriure el vostre llibre?

LLM: Descobrir
molts detalls fins ara desconeguts d’en Xesco i del seu temps i entorn des de
diversos punts vista. I que tots els testimonis ens deixen constància d’una
lluita i  servei al país en que la
cançó va esdevenir el principal moviment català cultural de masses.
MJ. I adonar-nos
que el record d’en Xesco és ben viu i que la llavor que va deixar ha crescut i
ha florit.

L’obra compta amb un pròleg d’Eduard
Estivill. Com es va concretar aquesta col·laboració?

MJ L’Eduard va
estimar i estima l’amic Xesco, a qui va conèixer de ben jove i amb qui va cantar
al Grup de Folk. Ha estat sempre una persona compromesa amb mantenir viu el
record d’en Xesco, molt més enllà de la seva popularitat com a “metge de la
son”. Un exemple són els concerts que han fet, amb bona part dels membres del
Grup de Folk, en record d’en Xesco, i amb el CD “Què fas, polissó?”.

El vostre llibre està molt
ben documentat i treballat. Però no és el primer llibre que feu dedicat a en
Xesco Boix.

MJ. És cert, l’any
1995 vam escriure i publicar la seva biografia “Xesco Boix. Un amic, un mestre”
(Edicions Raima, 1995). El llibre es va esgotar, però actualment, tenim a la
nostra web www.labicicleta.cat un
ampli resum.

Per acabar, un cop heu
enllestir el vostre llibre d’alguna manera heu redescobert la figura d’en Xesco?

LLM: Gairebé cada
testimoni entrevistat ens descobreix un nou tret de la personalitat d’en Xesco,
tant en la seva vessant artística com humana. El llibre constitueix un ampli
recorregut per tota la seva vida, des de la infantesa fins els seus darrers
dies, i des de la proximitat  de la
família i amics que van compartir moments feliços i moments difícils.
MJ. Jo me n’he
adonat que tothom qui va conèixer en Xesco va quedar impactat profundament. I
que la seva pèrdua encara no ha estat superada per aquells que l’estimaven. Tant
de bo aquest llibre els ajudi. Jo crec que sí.

per Ramon Texidó

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris