dilluns, 10 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Monòleg d’aspirant

!Apa ! Quin ensurt ! Em pensava que m’havia equivocat de pedal. La carretera es tota recta però, jo, ho veig tot ben tort. Deu ser que la vista em falla i ja no veig res clar. O potser, és que demà m’he d’examinar, és clar.

– Si que començo bé la classe. Avui es la darrera i estic aterrit.

– Ves per on, tinc el meu professor ben espantat, doncs gairebé  tinc una ensopegada abans de sortir.

– ¡ Va anem-hi !! Avui he de demostrar que soc el millor darrera un volant.

– Per fi sembla que la cosa ja va més bé. La carretera es recta i segur que no m’equivocaré .

– ¡ Epp ! El cotxe de la policia està darrera meu. El profe ja comença a donar-me un toc en els pedals. Compte amb la velocitat, no s’ha d’anar esverat.

– No sé per què les mans em suen, i el canvi de marxes sembla que s’ha destarotat.

– ¡ Vaja ! Ja sé el que passa : No havia posat la marxa que tocava. Doncs, era jo que m’havia atribolat.

– Ja tinc el semàfor en vermell. Bé, ara reposaré uns moments fins que es torni a posar verd. Avui tinc un dia ben aclaparat.

–  Què deu passar ? El cotxe de davant no acaba d’arrancar i tot hom pensa que soc jo que m’he esvalotat,  i no trobo el pedal adequat.

– ¡ Arranca,  noi ! Jo, també, vull marxar !

– Segur que s’ha quedat “in albis”  igual que jo, quan vaig començar.

– Suposo que és ben normal. Un lapsus el te tot hom.

– Ara sí, ja torno a circular. La carretera es ben ampla i ja puc avançar.

 -Veig que comença a ploure. ¡ Més em faltava això !

– No vull perdre la calma però, ja no recordo com es feia per poder netejar el vidre del davant. I per a més “inri” s’ha entelat.

– ¡ Ja estar bé de riure, profe! Segur que tu, també vas tenir algun dia feixuc.

– Sense por he aconseguit tornar a controlar. “Mea culpa” per no haver-me preparat a fons de veritat.

– Ara ja ha parat de ploure i, per tant, ja no he de pensar si el cotxe em patina al frenar.

– No sé si podré fer tantes coses alhora. Es molt fàcil conduir quan estàs assegut a l’aula, sense estar preocupat pels cotxes, els semàfors, les senyals i totes les normes de seguretat.

– Tanmateix, ja són molts dies de pràctiques i, segur que tot anirà rodat.

– Dono massa voltes al meu cervell, poc experimentat, i m’embolico més que l’autopista on acabem d’entrar.

– Així que millor que em posi les piles, i no deixi res per suposat.

– Poc a poc i bona lletra. Això sempre és el que em diu tot el veïnat.

– Ja tinc a tothom pendent de l’examen i espero no decebre a ningú.

– Quin enrenou he muntat ! Tinc una filera de cotxes, al darrera, que no parem de trucar.

– Què és pensen ? Jo no surto, que no ho vegi tot ben escampat.

– No veig cap cotxe que s’acosti i això vol dir que ja puc entrar. ¡ Cap dins que me’n hi vaig !

– No penso corre més del que ja ho faig. A tu que et sembla profe ? Segur que demà no tindré cap entrebanc.

– He seguit tot el “ modus operandi “ que m’has ensenyat.

– Ja sé que no he parat de parlar i que et tinc ben estordit i atabalat però segur, segur, que demà hauré APROVAT.


per Maria Fors

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris