dimecres, 28 de d’octubre de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Plastic

Sembla que les bosses de plàstic han passat de moda.

Aquest invent modern que ens va deslliurar del carretó de la compra i de les coixineres brodades amb el monosílab PA, s’acaba. Fa temps que sabem els problemes que provoquen en la natura, com contaminen, els anys que triguen a degradarse i tots els ets i uts que la ciència i l’ecologisme ens ha fet veure. La senyora Antònia però, ha anat avui al super amb l’anyorat carretó d’antuvi – perque és una bona ciutadana i s’estima el planeta – fent la gincana setmanal entre els passadíssos, cerca els queviures i potíngues que necesita, en prestatges ordenants. Omple el seu sac amb rodes -calcat, per cert, del que els nens duen

a l’escola carregat de pedres… ai! no, de llibres- i quan ho te tot, fa cap a la caixa. Descarrega els productes d’amunt la cinta, mentre la empleada se la mira amb cara de no-res i quan l’Antònia va per pagar, es fixa en l’estesa que te al davant: iogurts envasats en plàstic, croquetes amb plàstic, llonzes de porc, palets de les orelles de plàstic, brics, llaunes, galetes, colònies … una oda al plàstic, un DO de pit, vaja. L’Antònia desapareix com la boira del maleit supermercat.

Ara carrèga al maleter del seu utilitari -de 10 anys o més- totes aquelles "coses" embutides en els seus embolcalls plastificats. Rumía com d’hipocrita i pudent es el consum. Al carrer espurnèija de tardor. L’Antònia pensa : la pluja m’esbandirà el carretó. Semblarà nou.

per David Xiberta

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris