dimarts, 11 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Queco Novell

queco_novell_100x100.jpg"El que necessita un gag és un bon final"

Passegem per la Diagonal fins arribar a l’edifici Godó. Planta 15. Falta menys d’una hora per començar "Minoria Absoluta", a RAC1, però Queco Novell no sembla nerviós. Tot controlat. Hi ha guió i hi ha mirades. La complicitat amb Manel Lucas i Toni Soler funciona ja com una màquina a la que només s’ha de prémer el botó de la ironia i la sàtira.

Entrevista a Queco Novell from Clack Produccions – Clack.ws on Vimeo.

queco_novell_100x100.jpg"El que necessita un gag és un bon final"

Passegem per la Diagonal fins arribar a l’edifici Godó. Planta 15. Falta menys d’una hora per començar "Minoria Absoluta", a RAC1, però Queco Novell no sembla nerviós. Tot controlat. Hi ha guió i hi ha mirades. La complicitat amb Manel Lucas i Toni Soler funciona ja com una màquina a la que només s’ha de prémer el botó de la ironia i la sàtira. A l’estiu, deixen el programa després de 8 anys i de convertir-se en líders d’audiència. Massa projectes. Parlem de límits, de sentit comú, d’humor… Mentre, uns passadissos en formes de vidres, ens ensenyen una mirada privilegiada de Barcelona.

Fem aquesta entrevista just una hora abans de començar el programa de ràdio. No us prepareu abans?
Sí, ens ho preparem. Però quan vam començar ens posàvem tots a fer el guió, i començàvem molt més d’hora. Amb els anys, hem anat tenint altres feines, i ja tenim una dinàmica que funcionem per mirades, ens complementem molt. I en Manel (Lucas), des de fa dos cursos, s’encarrega del guió.

Però el guió deu ser molt important. El seguiu molt o improviseu?
El guió sempre hi ha de ser. Però ens movem molt, molt, molt per la intuïció. Sobretot, des del tercer any.

Després de 8 anys, deixeu de fer “Minoria Absoluta” a RAC1. Quins són els motius?
Com a la vida, tot comença i tot acaba. Creiem que ara és un bon moment per deixar-ho. Notem que o fiquem tota la carn a la graella o ens retirem a temps. I, a vegades, volent fer moltes coses al mateix temps, tens els perill de fer-les malament… Ara és un bon moment perquè ho fem amb el reconeixement de l’audiència. El programa, i RAC1, és líder. Jo sempre ho comparo amb un jugador de futbol… Sempre ens hem trobat amb aquell jugador que t’agrada però que hi ha hagut un moment en què hem dit “llàstima que no s’hagi retirat un any abans…”. Ara és el moment de parar i, potser, tornar més endavant…

queco_novell_600x800.jpgEs pot dir alguna cosa a la ràdio que a la tele no? O això ha canviat molt?
Et parlaré per la meva experiència. Jo estic dient el mateix a la tele que a la ràdio. Mai ningú, ni a RAC1 ni a TV3, ens ha dit què havíem de dir. I potser una de les raons de l’èxit de “Minoria absoluta” i de “Polònia” és aquest, que ningú mai ens han insinuat què podem dir i què no.

Existeix l’autocensura?
Hi ha el sentit comú. Sabem on podem arribar. Hi ha una línia que, sense que ningú t’ho digui, saps que no pots passar. A vegades, hem posat un peu més enllà, per veure què passava, però és el sentit comú. No cal ni explicar-ho. Per exemple, sempre hem tingut molt clar que no ens volíem riure dels defectes psíquics o físics de la gent. El nostre tipus d’humor és un altre. El món està ple de rumors i, si nosaltres haguéssim aprofitat les llegendes urbanes per fer gràcia, ens hauríem equivocat.

Vosaltres vau ser els primer en fer humor d’ETA.
Sí, ens ho vam pensar molt abans de fer-ho. Va ser a City TV (ara 8 TV). Va ser amb la treva aquella que deien que Catalunya quedava fora dels seus objectius… I van fer una roda de premsa amb una estelada, just després del viatge de Carod a Perpinyà… Molt delicat, vaja. Cadascú de nosaltres teníem la nostra opinió al respecte… Però ho vam fer i no va passar res… I ara ho està fent altra gent.

Però mai has sortit de la ràdio o de la tele pensant “avui m’he passat, m’he equivocat”?
Sí, sobretot a la ràdio, perquè el que dius ja està dit. A la tele, està tot molt més guionat. Però sí, la sensació és “m’agradaria esborrar el que he dit, aquí se m’ha escalfat la boca”.

Als anys 90, vas treballar com a presentador del telenotícies migdia de TVE de Catalunya fins que ho vas deixar per fer humor. Com va anar? Et va costar molt prendre la decisió?
No em va costar gens. Vaig trigar un dia. Feia anys que coneixia el Toni (Soler) i primer vaig començar aquí, a la ràdio. Després em va comentar el projecte de “7 de Notícies” i em va agradar molt. No s’atrevia a proposar-m’ho perquè pensava que estava molt acomodat. Però mai de la vida m’hagués pensat que em dedicaria a l’humor.

“7 de Notícies” i “Set de Nit” van ser un èxit, a TV3. Però vau fer un programa del mateix estil a Antena 3, “Mire Usté”, que no va acabar de funcionar. Creus que el vostre humor és especialment català o que avui es podria fer el mateix per a tot l’estat?
Home, vam tenir un èxit relatiu, a TV3. Vam tenir molt reconeixement però les audiències tampoc van ser espectaculars. Jo crec que l’experiència d’Antena 3 no serveix per respondre aquesta pregunta. Ens van canviar tant d’horari que era impossible que funcionés. Però és veritat que és difícil. A Espanya, o ets blanc o ets negre. O ets blau o ets vermell. O ets del PP o ets del PSOE. A Catalunya, la societat està molt diversificada i és més fàcil jugar…

La majoria de polítics que feu al “Polònia” acaben fent algun cameo. Per què creus que els polítics s’hi presten?
Surten perquè els hi demanem. Com tot el que hem fet, això sorgeix de la casualitat. El primer cameo el va fer Josep Piqué. Ens va trucar perquè el seu fill era molt fan i ens va demanar poder venir amb ell a una gravació. Nosaltres, encantats. Però quan el vam tenir allà, vam pensar que seria genial que hi sortís. I vam veure que funcionava molt bé… tenir la caricatura i el personatge real. Nosaltres no reflexionem si això té un rendiment polític, o no, per a ells. Si volen venir, doncs que vinguin. I si no, doncs que no vinguin… Nosaltres ho fem per passar-ho bé.

De tots els personatges que fas, quin prefereixes?
En Maragall és qui em va “desvirgar” amb això i sempre ha sigut al que li he tingut més carinyo. El personatge és molt agraït. Hi va haver un moment que em vaig adonar que si em posava el bigoti i la bata ja feia riure…

També heu caricaturitzat gent com Losantos. Creus que, en reproduir el que diu, li esteu fent publicitat gratuïta?
Tampoc l’hem imitat tant… A més, per desgràcia, no necessita gaire publicitat. Crec que, quan vam fer el personatge, ja havíem caigut tots, llavors sí, en l’error de parlar d’ell.

queco_novell_600x800_02.jpgEns pots explicar la diferència entre imitar i fer una caricatura?
La imitació és, sobretot, en la veu, reproduir el més fidel possible al personatge. La caricatura és, una vegada tens la veu, anar una mica més enllà. Imitar és fer-ho idèntic. Però si ens quedem només amb la veu…. L’emocionant és que evolucioni el personatges fins la bogeria.

Mireu molt la televisió? Hi ha algun programa d’humor que  us agradi especialment?
La veritat és que no veig massa la televisió. No és que no n’hi hagi cap, és que no ho conec…

Per acabar, què necessita un gag per a què funcioni?
Un bon final. Has de tenir una bona idea, però l’important és com acaba. Aquesta és la frase d’en Toni: “i això, com acaba?”. Com més sorprenent, millor.


TAL COM RAJA

Lloc i data de naixement: Barcelona, 1963
Un grup de música: Último de la fila
Una pel·lícula: Revolutionary Road
Un llibre: qualsevol de la trilogia d’Stieg Larsson
Plat que cuines millor: truita a la francesa, i la pasta
Una mania: olorar les coses
Una qualitat: buf… que ho diguin els altres…
Un somni: ser feliç
On t’agradaria anar de viatge?: A Argentina
Tens fama de ser molt… maniàtic

per Albert Lladó | ACPG | Fotos: Ivan Giménez 

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris