dimarts, 27 de d’octubre de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Rodoreda musicada és explícita, però no és Rodoreda

Als que des de joves vam gaudir amb aquelles riques descripcions que ens va regalar Mercè Rodoreda en els seus llibres, com ara en El carrer de les Camèlies o en La plaça del Diamant, ens va deixar perplexos la transformació que Joan Lluís Bozzo fa de la seva l’obra Aloma, en portar-la a l’escenari i musicar-la. Dissabte dia 4 d’abril vaig poder veure aquesta interpretació de Dagoll Dagom al Teatre Principal de Maó, i certament no em va desagradar gens, malgrat l’anarquia absoluta que el context de l’espectacle portava en si mateix, i l’allunyament que del fet literari de l’escriptora gracienca se’n fa en aquesta adaptació teatral musicada.

I és que després de dues hores llargues de funció, arribo a la conclusió que Aloma no s’ha de valorar en aquest cas com a obra de teatre fidel al text i a l’esperit de les lletres de Mercè Rodoreda, sinó com un musical diferent al llibre de l’autora, que a més incorpora trossos de dansa. I malgrat que sense voler ser càustic vull ser clar i sincer, he de dir que dalt l’escenari tampoc no hi vaig observar cap mena d’elegancia en els balls que s’hi van interpretar, ni en el tango que s’hi inclou, ni en les atres formes de coreografia, perquè de fet cap dels actors que interpreten Aloma no és eminentment ballarí ni especialista en espectacles musicals, encara que com en el cas de Gisela, algun pugui ser especialista del cant.

El contrasentit doncs és que malgrat aquestes circumstàncies, els espectadors de la sala del Principal de Maó plena de gom a gom, van aplaudir notablement l’obra en finalitzar, i també dues o tres vegades durant la interpretació. I això vol dir que aquesta Aloma bozziana funciona i agrada, fidelitats als textos de Rodoreda a banda. M’imagino que l’ofici del director barceloni i l’experiència d’aquesta companyia amb gran prestigi musical al país, substitueix les mancances d’aquest mimetisme en l’adaptació literària, que potser d’altra banda, si es vol portar al teatre, tampoc no és possible del tot  sense variar-la ostensiblement, ja que si es tracta d’una companyia de tarannà musical com la dirigida per Joan Lluís Bozzo, les dificultats de posar en escena fidedignament una obra de Mercè Rodoreda, i a més compaginar-la amb el fet melòdic, són absolutes. I, certament, portada a escena així potser no reflecteix ben bé les pàgines sòbries de la història d’Aloma escrites per Rodoreda, però, en canvi, per aquesta senzillesa de gest i de llenguatge, té el poder d’arribar a un públic més nombrós, i per tant de donar a conèixer l’obra de la insigne escriptora a molta més gent que a través de les pàgines escrites.

Lluís Arcarazo ha reescrit una obra autònoma al servei de l’espectacle musical, amb una Rodoreda jove i una de gran, interpretada amb tota solemnitat per Carme Sansa. De la música de Villalonga se’n pot dir que és d’orquestració delicada, dúctil i suau, ja que que és un expert en ritmes fàcils, quasi infantils. Montse Amenós adapta una escenografia fantàstica, molt cinematogràfica i al mateix temps d’un caire televisiu en barrejar les distintes estances de la història i solapar-les les unes amb les altres, entre mampares que projecten l’ambient de la Barcelona de l’època.

El que queda en evidència és que tots els interprets tenen una gran professionalitat i s’adapten a aquest teatre diferent de Dagoll Dagom. L’Aloma jove, encarnada per Julia Möller canta, balla i interpreta com una professional enorme que no ha perdut la candidesa de l’adolescent somiadora que era Aloma, i tal com dic més amunt, veure Carme Sansa sempre significa una interpretació memorable. Per això sóc del parer que aquesta Aloma té molt més de Dagoll Dagom i dels seus espectacles més tradicionals, que no pas de Mercè Rodoreda, malgrat que explica molt bé la idea de l’autora, que paradoxalment va ser una dona que va arribar al més alt de la literatura sent autodidacta, i gairebé no sabent, en els seus principis, ni tan sols utilitzar la llengua correctament.


per Santi Capellera

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris