dimarts, 11 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

TDT

Ara que s’acosta la famosa apagada analògica a la nostra comarca, els hàbits de consum audiovisual de les noves generacions estan canviant dia a dia. Per primera vegada la màquina principal de l’oci juvenil és l’ordinador, en detriment de la pantalla de televisió de tota la vida.

Amb això no vull dir que es vegi menys televisió, sinó que ara la veuen, sobretot els joves, mitjançant altre pantalla com és la de l’ordinador.  Ara veuen una programació més personalitzada, és a dir, veuen el que volen i al moment que volen. Els interessa més el contingut que no la qualitat.

Però també per primera vegada la majoria de la població pot veure a les seves televisions més de 30 canals gratuïts. Tothom es pensava que la TDT canviaria el panorama televisiu i que afegiria més varietat i qualitat a la programació existent. La Televisió Digital s’havia venut com la televisió personal i a la carta. Però no ha estat així. Tenim molta més quantitat de canals i millor qualitat d’imatge però no tenim ni més varietat ni més qualitat de programació.

La majoria de cadenes de televisió mantenen el seu canal genèric i afegeixen d’altres amb les  repeticions de sèries dels anys 80 i 90. Però el que més m’emprenya és que el Govern hagi concedit tantes llicències per a que hi hagin canals dedicats majoritàriament a “teletienda” o a concursos que no deixen de ser un engany per al telespectador.

Jo tenia l’esperança de que la nova oferta televisiva inclogués com a mínim canals de tipus educatiu, cultural o de servei públic, però vista la situació actual el que queda clar és que el panorama de la TDT morirà en detriment d’internet i del telefòn. No ho dic jo, ho diuen les estadístiques d’hàbits de consum.

Comprenc que les limitacions d’una oferta televisiva de qualitat és el seu pressupost i que la publicitat és qui mana. Però això passa per què la televisió és gratuïta i per tant l’única forma de finançament és la publicitat i els fons públics. La televisió és l’únic caprici que és gratuït i per tant no podem demanar més del que tenim.

En canvi per tenir el caprici d’internet hem de pagar i per tant hom pot escollir el que vol veure i quan ho vol veure. Aquesta és la principal diferència amb la TDT.  Però això no s’acaba. El telèfon mòbil també està entrant en la batalla dels dispositius que oferiran continguts audiovisuals i també serà de pagament. Per tant queda clar que si volem qualitat ens haurem de posar la mà a la butxaca.

El futur ja ha arribat i, com sempre ha passat a la nostra història, fins que no comencin a sorgir els problemes associats a la dolenta utilització d’internet i dels nous hàbits de consum audiovisual, ningú pensarà com poder controlar tot aquest desgavell que ja ha entrat a les nostres llars.

Només em queda una solució a tot això. Educació. Hem d’apostar abans de tot per una bona educació en la nova cultura audiovisual sinó volem que tot plegat se’ns en vagi de les mans.

per Xavier Trigo

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris