dilluns, 10 de de febrer de 2020
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Transparència Vs Corrupció

Els darrers esdeveniments relacionats amb suposats casos de corrupció urbanística en alguns municipis catalans, i més properament a Sant Andreu de Llavaneres, ens obliguen a reflexionar per explicar-nos com es poden produir reiteradament tants casos de corrupció, on sovint hi ha implicats tant empresaris com càrrecs públics. És obvi que uns es necessiten dels altres per poder teixir aquesta mena de xarxa delictiva que té com a objectiu final enriquir uns pocs a costa del be comú.

En realitat, aquestes pràctiques fan un mal molt profund al conjunt de la societat i no tant sols pels obvis perjudicis econòmics. Les persones que ostenten un determinat càrrec públic sota l’aixopluc d’unes determinades sigles polítiques, també fan un gran mal al partit al qual representen i, per extensió, a tot el sistema democràtic, amb la conseqüent i lògica desafecció ciutadana. Probablement, un motiu més per no anar a votar i per apuntalar una de les frases – molt injusta – però sovint escoltada del "tots són iguals". El més sorprenent és que malgrat tractar-se de fets que s’han anat produint al llarg del temps, els partits no han sabut aturar que alguns dels seus membres acabin aprofitant-se de la seva confiança i del seu càrrec públic per enriquir-se personalment. La ciutadania ja n’està bastant tipa i, ara, és hora d’un canvi profund; més encara quan aquests escàndols succeeixen en un context econòmic delicat per a moltes persones.

Ara bé, no és qüestió de crear noves normatives per a fer encara més burocràtic un sistema públic que ja ho és prou (o massa). En realitat es tracta d’un canvi d’actitud des de dins dels propis partits i les administracions que governen. I el millor antídot és sens dubte la transparència. El cas contrari, l’opacitat, és el caldo de cultiu de la corrupció. Convé iniciar una regeneració profunda del funcionament de les institucions i en el cas dels partits apostar clarament per la transparència, començant per les seves fonts de finançament, com a mètode preventiu, i acabant per les decisions que afecten l’àmbit públic.

Només així, paradoxalment, una situació com l’actual pot esdevenir una oportunitat per canviar les coses en positiu. No fer res, seria deixar escapar una nova ocasió – i potser no en queden gaires – perquè la ciutadania pugui recuperar lentament la confiança vers els partits i les institucions que representen.

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris