Una veritat incòmode

En la darrera comissió de control a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals al Parlament, PSC i PPC van coincidir en criticar la cobertura "sobredimensionada" que, en opinió dels dos partits, va fer TV3 de la primera consulta que va tenir lloc a Arenys de Munt el passat 13 de setembre. En aquest mateix sentit, socialistes i populars van fer una reflexió crítica prèvia sobre el tractament informatiu que tindrien les consultes de diumenge 13 de desembre.

Sobta que representants del dos principals partits de l'Estat, considerin que la televisió pública catalana ha "sobredimensionat i engrandit" aquestes consultes "d'una manera que no es correspon a la realitat". Especialment, si tenim en compte que es tracta d'un fet sense precedents i que ha vinculat prop de 170 municipis catalans, centenars d'entitats i milers de ciutadans i ciutadanes.

És respectable, i un exercici democràtic, que tothom pugui criticar o recolzar públicament qualsevol fet social com ho pot ser, en aquest cas, l'organització de consultes sobre la independència o altres esdeveniments socials. S'hi pot estar a favor o en contra. Però, al nostre parer, la classe política no s'hauria d'inmiscuir en els criteris periodístics. La culminació d'aquest fet el trobem a les campanyes electorals, quan la normativa obliga a fer un minutatge de les informacions als mitjans públics, deixant de banda els criteris professionals. Això no està bé, especialment perquè es prioritza la quantitat per damunt la qualitat i, també, perquè pressuposa que la ciutadania no sap distingir entre l'una i l'altra.    

Els periodistes es deuen a la seva feina que és informar sobre la realitat amb rigor i imparcialitat. No és de rebut que es recrimini als mitjans catalans per donar cobertura informativa a una realitat social simplement perquè no agrada. Cal recordar la important tasca que fa el periodisme cada dia denunciant les nombroses injustícies que hi ha per arreu del món només per cercar el seu principal objectiu: la veritat.

Per acabar, tampoc és just criticar als mitjans catalans que en un període especialment complex i difícil han sabut mantenir majoritàriament la moderació, el rigor i la professionalitat; especialment, si els comparem amb alguns altres mitjans de fora de Catalunya que s'han significat justament per tot el contrari.



← Torna a l’hemeroteca