diumenge, 28 de de febrer de 2021
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Així no podem anar enlloc

Feia anys que no feia un temporal de vent (gregal), fred i neu com el de la tarda/nit del passat 8 de març, els dissortats veïns d’algunes localitats de l’Alt Maresme, vam haver de patir un tall de fluït elèctric que es perllongà des de mitja tarda fins a la matinada. Diverses trucades a la Policia Local van anar informant del que passava, però com és natural va ser una nit molt llarga, patint per les persones grans, les sortides de bombers i policia que van sovintejar i, encara, perquè no se’ns malmetés el contingut de neveres i frigorífics. Semblava com si tornéssim a les restriccions elèctriques de la postguerra.

Passat aquest esdeveniment, durant la tarda però també l’endemà dels fets, els usuaris de la línia R-1 de Rodalies de la Generalitat, vam poder seguir contemplant com davant de certs esdeveniments meteorològics, la incompetència i manca de previsió segueix essent una realitat, regenti les rodalies ferroviàries qui les regenti. El tren de les 7,08 del matí destinació l’Hospitalet va passar amb uns 8 minuts de retard per l’Estació de Calella, fins aquí res d’especial. Ara bé, en arribar a Canet de Mar i estacions successives, se’ns informà per megafonia de l’averia d’un tren entre les estacions de Plaça Catalunya i Sants i dels retards d’entre 15 i 20 minuts que hauríem de patir, la qual cosa es materialitzà a l’estació de Llavaneres amb una “generosa” parada de més de 30 minuts. Però encara ens mancava la “sorpresa” de Mataró i del fort temporal marítim que havia inutilitzat una via entre Mataró i Vilassar de Mar. Més espera, d’entre 25 i 30 minuts. En definitiva vaig arribar a la Ciutat Comtal amb un retard d’una hora 20 minuts…

Però aquesta només va ser la meitat de l’aventura de viatjar en tren del passat 9 de març doncs, naturalment, calia tornar a casa. El tren que sortia de l’estació de Barcelona-Arc de Triomf a les 12,53 minuts, va passar amb un retard de 15 minuts, que es va anar allargant amb parades eternes a mesura que ens apropàvem a Vilassar de Mar, on el servei restava tallat. Ens van fer pujar a uns autocars fins a l’estació de Mataró, on no ens esperava cap tren i no n’arribà cap fins passats 25 o 30 minuts, de pena… I encara, en arribar a l’estació de Calella ens trobàrem amb el pas soterrani inundat amb un pam d’aigua, sense que cap cartell o una cinta bondadosa indiqués tal eventualitat. Total, un nou retard de més d’una hora i 35 minuts, que sumats als del matí totalitzen dues hores i 55 minuts, gairebé tres hores que a ningú tornen. No es van veure massa nervis, serà perquè ja hi ha costum… La “fiabilitat” del servei, que habitualment és força bona, es posa contra les cordes en moments de prova sobre l’autèntica qualitat del sistema.

Escoltades les compareixences dels bombers de l’incendi d’Horta de Sant Joan, les reiterades i fonamentades queixes dels usuaris dels serveis en els transports, l’estat de les carreteres, o la lentitud de reacció que llinda amb la incompetència en tants camps, plana sobre la opinió pública una sensació que hi ha una manca de capacitat de reacció davant de grans problemes. Comptant amb tant “eficaços” gestors polítics, no podem anar massa lluny; no serà que moltes vegades ens neguem a mirar-nos les nostres pròpies mancances, ara que moltes vegades ja no les podem imputar a Madrid? Ha sorgit doncs la tàctica de saltar-nos els problemes reals, de la Catalunya social que pateix tants problemes i, tot superant-los, amb una vareta màgica fem peticions grandiloqüents, com ara la independència o no de Catalunya, que no resisteixen la prova de la demostrada incompetència de les autoritats d’aquí (gestors polítics) davant les situacions de crisi.

Jordi Amat i Teixidó

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris