Això de les cent tretze

Això del català és la fal·lera nacional. No hi ha qui es resisteixi a ficar-hi cullerada, perquè tots ho sabem tot i els altres són uns burros. Per això de llibres sobre la llengua en surten contínuament, i segurament en continuaran sortint fins i tot quan l’últim dels parlants ja serà soterrat. Però de llibres sobre aquesta qüestió n’hi ha de dues menes, i convé saber-ho. Això del català. Els uns són els que redacten els experts o professionals, diga-li com vulguis. La gent que en sap, vaja, els qui s’hi guanyen les garrofes i per tant parlen amb coneixement de causa. És el cas del volumet que amb aquest títol acaba de publicar Albert Pla Nualart, cap d’edició de l’AVUI des de fa 25 anys. Fer de cap d’edició d’un mitjà vol dir ser-ne el màxim responsable de la correcció lingüística, i per tant ocupar-se, directament o indirecta, de tots els textos que hi apareixen (o que es locuten, en el cas dels mitjans orals). És aquest immens cabal de casos que li han passat per les mans la matèria primera amb què aquest supercorrector ha teoritzat les seves tesis gramaticals, orientades a simplificar la sintaxi i, de retruc, l’aprenentatge. L’ideari lingüístic d’en Pla Nualart el pots compartir o en pots discrepar, però el que no pot deixar de fer tothom que estigui realment interessat en el present i sobretot el futur de la llengua és llegir-se el llibre d’un dels lingüistes amb més coneixement real del català que s’escriu avui dia. Només hi ha una petita pega, és clar. Que per entendre’l, i en general per entendre qualsevol llibre que tracti científicament la qüestió de la llengua, se n’ha de saber una mica. És com els tractats de mecànica: si no tens ni idea de com funciona un carburador, difícilment xalaràs ni treuràs profit d’un llibre sobre el motor d’explosió. De la mateixa manera, doncs, per poder fer-se càrrec de l’abast de les propostes nualartianes (les més destacades de les quals tenen a veure amb el canvi i caiguda de preposicions i amb l’alternança del per i el per a) cal tenir uns mínims coneixements de gramàtica. Això del Carod. Per això, per a tothom qui no en tingui, es publiquen els altres, els anomenats de divulgació. Com ara 113 paraules per salvar, del vicepresident, amb un contingut sorprenentment semblant al meu llibret En perill d’extinció, on en feia una llista de cent. Sengles passatemps aptes per a tots els públics i de bon llegir però que, això sí, no donen dret a opinar sobre qüestions gramaticals.

Aquest article és una iniciativa conjunta de l'ACPG

← Torna a l’hemeroteca