Aquest article és una iniciativa conjunta de l'ACPG
Alonsomania? Alguersuari!
De vegades l’atzar corre més que nosaltres. I mai més ben dit, perquè al rodalmot passat, parlant de sincrotrons, deia que el criotró “és un superconductor, com en Jaume Alguersuari”, sense saber que l’associació d’idees me l’havia suggerida inconscientment l’estrena de la nova temporada de la Fórmula 1. I precisament era d’això que feia dies que volia parlar. Catalans i valencians som més de motos, però d’ençà que els inversors han decidit gastar-se els quartos en els bòlids, els mitjans ens bombardegen nit i dia amb soporíferes pseudonotícies sobre les vicissituds d’aquest esport tan monòton. Però com que la roda dels temps és la que és i poc que la podrem pas canviar, és millor que hi fem bona cara. I en aquest cas, fer bona cara vol dir posar-nos del costat del nostre representant, que no és altre que en Jaume Alguersuari. És ver que també hi corre en De la Rosa, però si feu un cop d’ull a les respectives webs veureu que de català només n’hi ha un, i no és en Pedro.
Alguersuari és un llinatge ben peculiar. Jo, no sé per què, donava per fet que era d’origen basc, però vet aquí que de la quarantena d’Alguersuaris censats a les Espanyes, trenta són residents a Catalunya i mitja dotzena més a les Balears. De tota manera no n’he sabut trobar l’origen, i mentre no me’n surto (ja us avisaré) em conformo imaginant una procedència marinera, amb aquestes algues que ens transporten de dret al “país català de Sardenya”, com diuen les banderes catalanes que poblen l’Alguer.
No tinc gaire idea de com funciona el circ de la F1 (i no deu ser casual que en diguin així), però alguna cosa em diu que, com a la majoria d’esports, qui té més peles té més números. I això del pressupost és un cercle viciós: no es tracta de fer-te ric, sinó que els qui en són se’ls gastin en tu. I això s’aconsegueix amb propaganda, publicitat i tota la pesca. Com la que durant tres o quatre anys han fet unànimement, com un sol home, els mitjans hispànics amb l’Alonso, fins a convertir-lo en la versió motoritzada de la roja (ves per on, enguany, amb el fitxatge per Ferrari, els dos símbols de l’Espanya guanyadora coincidiran). Jo no tinc ni cinc, i segurament tu tampoc, però som clients i consumidors, i si per comptes de comprar gorres i samarretes de color turquesa (que de pressa que els han caducat, he, je…), en comprem de Toro Rosso, ja veuràs que aviat que el noi Alguersuari començarà a guanyar punts al mundial.
(Per cert, no sé si coneixeu l’expressió ‘ser un Alonso’: la fan anar per l’Alt Camp i vol dir ‘ser un ruc, un babau, un encantat’. Sempre és bo de saber).