Arrastrats

I si la culpa de la derrota del Barça fos del DIEC, que no recull remuntada en el sentit que ens convenia? El diccionari de l’Enciclopèdia, sempre més al dia, ja l’entra, així com remunta, que és una modalitat del joc de pilota que es disputa en frontó llarg (i d’aquí el remuntista, un jugador de frontó que poder sortiria més a compte que no l’Ibrahimovic). Jo, ves per on, em pensava que una remunta eren aquells pisos de més que s’alcen al cim d’edificis ja acabats (fenomen arquitèctonic molt freqüent a l’Eixample barceloní, com aquest tan bonic que han dreçat ben bé a tocar de la Casa Batlló i que de moment el consistori encara no ha autoritzat a bombardejar. Que estrany, oi?); però no, ni ‘remunta’, ni ‘remunte’, ni tampoc ‘remonta’, que és un dels vicis que ens costa treure’ns de sobre: en català, muntar va amb u i no pas amb o, igual que muntanya (tots dos provenen de munt) i al contrari que botifarra, que va amb o perquè ve del verb botir, com embotit. A mi, per això, la remuntada em va fer pensar en la neu. En l’esquí, concretament, perquè els qui ens agrada rebregar el cul per terra ja hem après a dir remuntador, però vam estar molt de temps dient-ne arrastre (amb pronúncia a la castellana). Que en canvi és patrimoni dels jugadors de cartes (els de botifarra, per exemple, ves quina casualitat). Si més no el verb, arrastrar, que curiosament segons mossèn Alcover és un castellanisme introduït modernament mentre que per al GDLC és un derivat de rastre. Avui dec estar etimològic. És una llàstima que rastre hagi generat tan pocs derivats (rastreig, rastrejador, rastrejar i rastrejament), perquè ni que fos per imitació fonètica ara els botifarraires poder disposarien del substantiu ‘arrastre’ i els arquitectes d’una normativa ‘remunta’. També dec estar comparatiu, perquè notareu que l’un ha sortit masculí i l’altre femení, i això m’ha fet pensar en la batussa que hi va haver en temps d’en Cerdà (hi ha qui diu que encara dura) entre els partidaris de l’Eixample i els de l’Eixampla. La normativa recull totes dues formes, però ben especificades: en femení, eixampla, fóra ‘acció d’eixamplar, l’efecte’, mentre que en masculí, eixample, és específicament ‘engrandiment d’una ciutat’ i també el ‘conjunt d’edificis i carrers nous amb què s’eixampla una població’. Celebro que almenys en aquest cas la cosa estigui clara. Quant a la remuntada, temo que passarà com al tetratrik que dèiem l’altre dia d’en Messi: en caldran unes quantes, abans la nova edició del DIEC no permeti incorporar-la. Visca el Barça.

Aquest article és una iniciativa conjunta de l'ACPG

← Torna a l’hemeroteca