Descartes assassinat

He dir-vos que vaig ser jo el que va matar-lo. Ha passat ja massa temps i, com ja som morts tots dos, no ve d'aquí desvetllar-ho tot. No us preneu això com una confessió a l'us perquè no me'n penedeixo, vaig haver de fer-ho per salvaguardar la Santa Església Catòlica. Sóc François Viogué, un capellà agustí destinat per el Papa Innocenci X com a missioner apostòlic a Estocolm. Ell solia confessar-se i combregar amb certa regularitat quan venia a la cort. Jo era el seu capellà i vaig aprofitar bé l'ocasió que se'm va presentar. Tot just s'havia encetat l'any 1650, l'onze de febrer per ser més exactes en la data de la seva mort. La reina Cristina de Suècia el va cridar contractant-lo com a tutor, volia que ell la instruís; el desig de la reina era convertir la seva cort en el centre de la cultura europea de l'època. A qui sinó havia de cridar, al filòsof de més fama amb les seves teories matemàtiques i científiques, per descomptat que eren una complerta heretgia, atemptaven directament contra el cor de la mare església. Era tant o més perillós que Galileu!! Ell ficava al cap a la bona gent de l'època que l'ànima és pensament, que l'ànima i el cos progressen en paral·lel i, el que es pitjor, que no necessitaven l'una de l'altre per subsistir. També sostenia, encoratjant a altres científics, que tot obeeix determinadament les lleis físiques. Que tota matèria obeeix lleis físiques!! On quedava Déu en tot això? Què s'havia pensat? I que l'ànima no condiciona al cos? Com podríem controlar al poble doncs? Com controlar-los el cos amb la promesa de la salvació de l'ànima si aquesta progressa per sí mateixa? Era massa perillós deixar que aquell home seguis escampant les seves teories! A més, començava a agafar rellevància a la cort i jo em veia cada cop més deixat de banda. Deia també que havia descobert "la base de una ciència meravellosa", una disciplina per fonamentar una doctrina unificada, pretenia estudiar i comprendre amb un sol mètode tots els fenòmens naturals. Jo no podia permetre que seguissin aquests atacs a l'única doctrina verdadera. Així que vaig decidir-me i amb molta cura ho vaig preparar tot per matar-lo. Hauríeu d'haver vist com es va anar apagant la llum del filòsof. Va patir una llarga agonia de deu dies on restava bona part del temps dormint, sense menjar ni beure. Va patir marejos i febre alta, inclús a mesura que passaven els dies vomitava un estrany vòmit negre i per ell la respiració es tornava una feina cada cop més feixuga fins que va morir. Van diagnosticar una pulmonia, tesi que ha perseverat durant segles. Ara que els investigadors es qüestionen tantes coses i han donat amb la veritat em resulta indiferent que tothom la conegui. El vaig matar jo, ja us ho he dit. I com? de segur us pregunteu. Doncs molt senzill, aprofitant que tots dos ens allotjaven a casa de l'ambaixador francès, vaig fer servir la meva posició de confessor del filòsof. Desprès vaig donar-li el sagrament de la comunió emmetzinant la oblia amb arsènic. Vaig haver d'utilitzar el cos de Déu per acabar am ell. Ara ja ho sabeu, vaig matar René Descartes. Considerat l'iniciador de la filosofia moderna, el filòsof del "cogito ergo sum", una de les sentències filosòfiques més cèlebres del món, el que va deixar per a la humanitat el Discurs del Mètode, l'introductor del dubte radical buscant una nova definició de veritat, el que va plantejar el rebuig absolut dels perjudicis i les creences heretades de la tradició i el passat, el mateix que va parlar de la necessitat de rebutjar tot argument d'autoritat posant el subjecte humà com a fonament de tot pensament i tota filosofia. Jo, François Viogué, vaig emmetzinar Descartes banyant en arsènic el pa de Déu que després prendria al combregar. I ho vaig fer perquè era un heretge que estava estenent idees molt perilloses per la Església! Ara ja sabeu com va anar la història de la mort d'un dels grans filòsofs, ja veieu que fa falta que passin segles per conèixer la veritat quan el poder vol ocultar-la. Quins altres fets hauran ocorregut de manera diferent a la oficial? Jo no ho sé, només us he explicat el que em pertoca. Atentament François Viogué

← Torna a l’hemeroteca