diumenge, 28 de de febrer de 2021
Diari Maresme | Independent i Comarcal

Després de la crisi, la nova societat

Ningú és el que sembla i tot tendeix a empitjorar mentre el pessimisme social compulsiu s’ensenyoreix de tot el que ens rodeja. Aquesta podria ser la crònica de la sociologia que ens envolta, hem arribat a un punt sense retorn de la crisi global que patim d’ençà ja fa més de dos anys i mig.

On és la noblesa de cor que abans hi havia en el sí de les famílies i, per extensió en el cos veïnal? Ara tot s’ha tornat egoisme, manca de diàleg, insolidaritat, on tothom intenta perjudicar al proïsme per tal de sortir-se’n.

La solució no es troba a la cantonada, sinó en nosaltres mateixos, en sumar esforços per canviar el món polític que ens envolta, per oferir resistència als canvis introduïts per qui ens governa i no vull esmentar, canvis basats en la pretensió de crear una societat embovada, sense impuls propi, sense valors ètics o morals; després s’omplirà tot amb noves assignatures i el treball sigil·lós d’alguns mitjans que difondran la ideologia del nou messies, l’Estat protector. Perquè, naturalment, en aquesta societat subvencionada prevaldrà anar a fer cues a les oficines de col·locació i signar per rebre els ajuts mensuals corresponents.

Aquest és el pla del “senyor” que ens governa i dels seus acòlits. Un pla de domini per capgirar-ho tot, un pla per també enfrontar-nos els uns contra els altres, un pla consubstancial a una ideologia personal, que no de partit, que té un vernís aparentment modernitzador però que en l’apartat substantiu, es fonamenta en vells clixés, velles formules més pròpies del segle XIX que del XXI on ens trobem.

En aquest país, en aquesta societat totalment desdibuixada, on tot val, on sembla haver-se perdut el nord de gairebé tot, només cap oblidar-se dels seus actors polítics principals, presentar-los com a superables, com una desgràcia present però que no s’ha de reproduir en el futur, com un gol que ens han col·lat.

Fins aquí el diagnòstic del present, però no ens hi aturem, el present ja està fent la seva obra de destrucció, esforcem-nos en treballar en la construcció d’una resposta alternativa al que ja tenim, una resposta fonamentada en idees radicalment diferents a les que sustenten el govern, idees que haurien de fer tornar a estimar allò que ens és propi, la vida des del primer moment de la seva concepció, el País, la bandera com a ordre i clau de referència al món, la família, com a font d’amor i de conservació del nostre caràcter propi, la religió, com a font d’espiritualitat i de lluita contra els egoismes que devoren la societat, l’esforç i el treball personal com a forma de dignificació de la persona.

I per tornar a aquesta societat no n’hi ha prou amb l’oposició parlamentària a cura d’un o de diversos partits sinó que també caldrà una mobilització popular en la forma de parlar, de dirigir-nos als altres, de sustentar les nostres fermes creences, en tenir cura dels programes televisius que veiem i en allò que llegim, en emprar la nostra llibertat d’elecció ara que hi ha molts canals del més divers contingut. També caldrà tornar a considerar la religió com a font de vida i recuperar els valors esvaïts o descolorits, amb tot això i amb molt més caldrà comptar. Després caldrà passar a la mobilització al carrer, seguida sense treva, activa, contínua… Si el país vol el canvi caldrà que es mulli, caldrà sostreure’l de la indolència, del pessimisme i fer-lo caminar decididament. Si el ciutadà es nega a seguir les consignes del govern i practica la desobediència civil en tot allò que li sigui possible ja hi haurà un patriota més, una persona compromesa en un gran projecte de canvi.

Per últim caldrà exigir eleccions anticipades i la formació d’un govern tècnic d’emergència capaç de solventar la crisi i reflotar el país.

Això no vol dir que només calgui un canvi de govern, substituint els uns pels altres, de cap manera. Caldrà, naturalment, tenir un nou estil, dotar a aquest nou govern d’una teoria, d’una tàctica i d’una ideologia afí amb el sentir majoritari del nou poble, del nou ciutadà, que serà qui haurà de dirigir democràticament la nova societat. És justament aquesta la clau de la interpretació del futur: la nova direcció democràtica, sense tants partits, sindicats i agents d’intermediació. Cal simplificar les coses i que la democràcia arribi per canals més directes.

I aquesta nova formula, aquesta nova societat que haurà arribat després de molts anys i molta espera, no arribarà per dubtar, sinó per quedar-se i per establir-se sòlidament contra tots els elements que intentin aturar-la o rebaixar-la.

Ja sé que hi haurà crítica i oposició, però s’acabarà imposant el senderi basat en la tradició, les bones pràctiques i la sustentació del millor contra el pitjor, en una formula que sumi l’autoritat, la llibertat, la democràcia i l’amor pel País, la família i la vida. Sobre aquests valors permanents no hi ha res a dir, sempre que s’ha intentat atacar-los o ferir-los han reviscolat amb força, perquè són permanents i esdevenen, per experiència històrica, la clau de la societat on per avançar no s’han de destruir els fonaments sinó justament enriquir-los i enfortir-los. Aquesta esdevé l’autèntica llibertat i no pas la que “altres” ens han volgut inculcar.

Jordi Amat i Teixidó

Deixa un comentari

» Normes d'ús dels comentaris