Aquest article és una iniciativa conjunta de l'ACPG
Deu veus
Entre línies, El gat que va perdre els bigotis, La caixa de joies, La Llar dels Cabells, El club de la petanca, El lladre del mocador verd, Els Fak Eh, Des de la Terra amb amor, Em dic Nicòstrat i Les taules de l’Olívia. Són els primers deu títols de la col·lecció Veus Lectures, deu narracions molt més importants que no us penseu.
Poder recordareu que al mes de setembre us vaig explicar el projecte de la Marta Mas i l’Albert Vilagrasa, professors de l’Escola Oficial d’Idiomes i autors de Veus, l’actual bíblia en tres nivells de l’ensenyament del català (successor del famós Digui, digui). Es queixaven que els estudiants de català no disposen de literatura a mida dels seus coneixements reduïts però creixents de l’idioma, i que aquesta mancança podia ser causa de desercions irreparables. Com coi t’has de fer teva una llengua que no et fa glatir amb les passions de la literatura? Així, l’estudiant es treuria el títol A, B o C per passar les proves de funcionari o del que fos i no la faria servir mai més. “Per això”, clamaven, “és urgent que algú n’escrigui”.
Des d’aleshores, la Marta i l’Albert s’han dedicat a buscar autors prou traçuts per inventar i escriure textos condicionats per grans limitacions en el repertori lèxic, i finalment n’han trobat prou per publicar aquesta primera tongada (sota el segell de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, l’editorial més antiga del món: té mig mil·lenni d’història!). Hi ha històries de lladres i serenos, de ciència-ficció, d’aventures exòtiques, d’animalons…, repartides en tres nivells: inicial, bàsic i intermedi, corresponents als del Marc Europeu Comú de Referència per a les llengües del Consell d’Europa. “El més difícil”, va explicar el prolífic Òscar Vendrell, “és escriure per als que comencen. Només pots parlar en present i en passat recent, i fent servir poquíssim vocabulari, perquè si no no pararien d’obrir el diccionari i se’ls faria molt pesat”. Fins al punt que a Veus Lectures aquest autor hi signa tres títols perquè cada vegada que ho provava li sortia massa complicat i li passaven al nivell superior.
En principi, doncs, no es tracta de material dedicat a catalanoparlants, però si em voleu creure, feu una prova. Jo vaig triar El lladre del mocador verd, de Teresa Artigas (nivell intermedi), i la trama detectivesca em va atrapar tant que en cap moment vaig notar que allò no anés per mi. Una de dues: o els estudiants en saben molt, o jo encara en tinc molt per aprendre. I si no, la tercera: escriptors i professors ho han fet molt bé.