Aquest article és una iniciativa conjunta de l'ACPG
Els ous i la crema
Costa d’entendre que la crema catalana fos, en origen, un preparat estacional de primavera. Sobretot des que la pastisseria professional i internacional la va adoptar, amb variants més o menys espesseïdes, per convertir-la en un dels farciments i complements més habituals. I més encara en aquests temps en que la quaresma passa, discretament i silenciosa, per no fer enfadar als incapaços d’esperar la Pasqua i les vacances de Setmana Santa que l’acompanyen.
Però hauríem de tenir present que a l’edat mitjana, quan els moros encara campaven pel sud de Catalunya, l’església catòlica, en connivència amb el poder, ens tenia prohibit consumir ous durant el temps de penitència quaresmal. A fi i efecte que el senyor feudal trobés el seu impost (sovint pagat amb bèsties i ous) intacte. Tot i la gana imperant.
Conscients, però, de que no és bo escanyar, el poder i l’església es varen treure de la butxaca unes dates (Sant Josep la principal i general) en les que la prohibició quedava momentàniament en suspens. Una mena de treva per poder menjar ous més enllà de les truites de Carnaval i més ençà dels ous durs de la mona de Pasqua. Aquí és on nasqué, pel que sembla, la crema de Sant Josep.
Ara en mengem durant tot l’any. Fins i tot la podem tastar sense arribar a ser conscients del paper que juguen els ous en la seva preparació, liofilitzats com venen en els “polvos” que només cal afegir a la llet calenta.
Si no ens volem trobar amb una paradoxa hilarant com la de l’origen del pollastre rostit atribuïda als nens de les nostres escoles, hauríem de tornar a convertir la crema –la crema en majúscules- en un preparat estacional. Com els panellets o els calçots.
Preparant-la a la manera tradicional, amb els productes bàsics. Consumint-la a la manera tradicional, cremada o no, però sortida de la cuina. I explicant-la amb il·lusió. No a través del sermó tradicional -nostàlgic, derrotista i un punt arnat- sinó amb un cant a la saviesa popular que es capaç de conservar el que és bo.