Aquest article és una iniciativa conjunta de l'ACPG
L’encaix era això
Imaginem-nos l’escena: és l’endemà de la trobada entre els dos manaires grossos, que s’han posat d’acord per estendre l’ofensiva neo-espanyolista a les fusions de caixes, i al pobre Joan Herrera d’Iniciativa, que segurament en té tan poca idea com la majoria de nosaltres, d’aquestes coses, li planten el micròfon al nas i li toca dir-ne alguna. I el bon noi engega la denúncia preceptiva i de cop i volta es troba que ha començat una frase dient “El que pretenen Rajoy i Zapatero és la…”, i ell està pensant en la conversió o adaptació d’una caixa d’estalvis en un banc, que es veu que funcionen diferent. Però com se’n diu, d’això? Hi ha cap verb que indiqui aquesta acció o fenomen, com ara banquejar? O cap substantiu, posem per cas banquització? El cervell del cap iniciatiu, igual com fa el nostre en situacions semblants, que és cosa molt freqüent, rumia molt de pressa, de fet són mil·lèsimes de segon gairebé imperceptibles per a l’interlocutor. Una lleu vacil·lació, com a molt. Però és clar, no es pot allargar massa, tampoc, i al final cal prendre una decisió. De manera automàtica, la part de la matèria grisa que controla el llenguatge ha repassat, primer, el calaix del que sabem, i ha vist que no, no hi ha cap mot per dir el que vol dir, ni banquejar ni banquització són bons, i bancar i embancar tampoc valen perquè pertany al camp de la construcció i del tèxtil respectivament; sempre en fraccions de segon, l’àrea del llenguatge ha obert un altre calaix, el de la derivació, on es guarden les partícules per formar paraules, i hi ha trobat el sufix –itzar, que de pol fa polaritzar i polarització, i de tema tematitzar i tematització. I així, després d’una breu aturada a mitja frase, perceptible però no prou llarga per incomodar l’oient, en Joan Herrera completa la frase: “és la bancarització de les caixes catalanes”. Ha donat llum a un mot desconegut però tots l’hem entès, perquè està format seguint les regles de la composició pròpies del català. Si de cas podríem discutir si la forma hauria de ser bancaritzar o banqueritzar, però el significat és transparent.
Per cert, que bancs i caixes són realitat diferents i segurament poc barrejables ho demostra el fet que tampoc existeix el contrari d’aquesta acció. Si l’Herrera s’hagués trobat en el destret de designar la transformació dels bancs en caixes, segurament també hauria hagut de fer la pausa: ni encaixar ni encaixonar ni encalaixonar contenen aquest significat. Ara, a diferència de l’altre, caixeritzar (o encaixeritzar) sona realment malament. Per què deu ser?