La fi del Transfuguisme
La recent revifalla en relació al cas de transfuguisme que va tenir lloc l'any passat a l'Ajuntament de Sant Pol ha tingut les lògiques lectures contraposades, segons quin partit o persona ha fet la corresponent valoració. Però, independentment de qui té o creu tenir la raó, els casos de transfuguisme tenen un principal problema de fons: que la llei ho permeti.
Qualsevol normativa - o la falta d'ella -, que contradiu el més elemental sentit comú, és sempre una mala llei. Més encara, quan una simple clàusula seria més que suficient per evitar que es produeixin casos com aquests. Si una de les definicions de trànsfuga és que es tracta d'un polític que després d'haver estat escollit pels votants canvia de partit, la llei l'hauria d'obligar a abandonar el seu càrrec i que aquest passés automàticament a la següent persona de la llista del partit amb el qual es va presentar.
Possiblement els casos de transfuguisme poden beneficiar a curt termini un determinat partit en contra d'un altre i a l'inrevés, però sempre acaben perjudicant tothom i, sovint, al propi trànsfuga. Sens dubte, un tema més per a que els partits facin els seus deures que incomprensiblement van dilatant en el temps mentre s'obre l'escletxa entre ciutadania i classe política.