La il·lusió està de vaga

Un primer simulacre de vaga general s'ha produït aquest 8 de juny quan els funcionaris han fet una parada simbòlica - totes ho són - per protestar en contra dels retalls per reduir el dèficit que ha aprovat el Govern de Zapatero. Mentre CCOO i UGT han xifrat entre un 73 i un 75% el seguiment de la vaga del sector públic, el Govern central assegura que només ha sigut  recolzada pel 12%. Un ball de xifres al que ens tenen acostumats, però que no canvia quelcom inqüestionable: no són bons moments per una econòmica cada vegada més erosionada, sobretot, per la psicosi generalitzada que està fomentant els polítics europeus. Evidentment, la crisi econòmica només és la punta d'un iceberg molt més preocupant. Més enllà de les mesures concretes, siguin viables o no, està la qüestió de la confiança. Sembla que aquest president del Govern ha perdut el rumb i, per tant, la credibilitat davant dels ciutadans. Però quina és l'alternativa? El líder de l'oposició? Quines solucions ha proposat ell? On es poden aferrar els votants? En els seus alcaldes, que cada vegada tenen les mans més lligades? On és la política? I la il·lusió pel canvi, sigui quin sigui? Aquesta incertesa, la falta d'un projecte comú pel qual esforçar-se, és el veritable problema. No tot és qüestió de diners.

← Torna a l’hemeroteca