La vella Quaresma

Podem declarar-nos estat aconfessional. Però en els nostres costums seguirà present la quaresma de les set potes. La que representem amb una faldilla de bacallà. Un bacallà que ha patit en els darrers temps un canvi substancial. L’eliminació del laboriós procés de remullat. Ara, amb els congelats, ens ofereixen el bacallà ja dessalat i, per tant, llest per ser consumit. Un nou cop a les bacallaneries de tota la vida, que malviuen ajudades per les olives i el llegum cuit. Un altre, aquest darrer, dels productes afectats per la millora en les tècniques de conservació. Avui, poca gent remulla i cou els seus cigrons, o dessala al seu bacallà. I clar, quan algun cuiner novell decideix fer cas de les tradicions i seguir fil per randa alguna recepta tradicional, es troba coent malament el llegum, sense canviar-ne l’aigua desprès del primer bull, i preparant incorrectament el bacallà, sense posar-lo en aigua freda i escalfar-lo a foc suau. Just fins que estigui a punt d’arrencar el bull i deixi anar aquella bromera blanca característica, per aleshores deixar-lo reposar una estona tapat i amb el foc apagat. L’operació que els bascs anomenen “templado” i que és fonamental per tornar-li al bacallà la textura de peix fresc que el congelat si té. I el més fotut de tot és que aquests secrets, a força de parlar i escriure de cuina tradicional, ningú els explica. Tothom creu que els aprenents de cuiner neixen ensenyats. Que ja porten els trucs a l’ADN. Amb aquests plantejaments, no és estrany que els productes preparats triomfin i els tradicionals vagin quedant arraconats. Cada dissabte, quan vaig a mercat i compro olives, m’adono que a la part de la parada que despatxa el bacallà salat, només i va la gent d’una certa edat. I que, cada cop més, es decanta per la variant esqueixada. I no només pel preu. Això per no parlar de l’altra part de la imatge de la vella Quaresma. Les set arengades que li fan de peus. Quants dies, mesos o anys fa que no heu menjat una arengada?
Aquest article és una iniciativa conjunta de l'ACPG

← Torna a l’hemeroteca